Violència de gènere, passos endavant i molt camí per recórrer

Hi ha cops que la reflexió i els arguments poden semblar pobres davant una realitat tan dura i terrible com és la violència de gènere. Sobretot si acaben de succeir episodis tan colpidors com el de Tarragona en que han perdut la vida tres persones. En dies com aquestos resulta dur parlar de prevenció i fer balanç de les actuacions fetes. Hem de pensar, però, que informant sobre els canals i els serveis estem contribuint a evitar nous casos. Queda molt camí per recórrer per eradicar aquesta violència però cal ser conscients que ja hem començat a donar passos. Potser insuficients però que van en la bona línia.

Durant aquest mandat -i per parlar només de l'àmbit que he conegut de manera més propera atès que la violència de gènere s'ha treballat de manera transversal- la lluita contra la violència masclista ha esdevingut una prioritat del Departament d'Interior. Aquest objectiu s’ha materialitzat en la creació d’un programa de seguretat específic per garantir una millor intervenció en matèria d’atenció, protecció i seguretat vers les dones. A través del programa s’ha estandaritzat a tot el territori l’atenció a les dones que pateixen violències i s’han tractat d’una manera específica alguns tipus, com per exemple la mutilació genital femenina en la qual s'han assolit els objectius marcats. Actualment, a totes les comissàries hi ha una unitat d’atenció a la víctima i més de 300 agents s’han format com a especialistes en l’atenció a les persones víctimes.

Per la meva experiència personal en el món de l’educació, un dels aspectes que em sembla més encertats de les polítiques dutes a terme són les actuacions de prevenció adreçades als col•lectius joves. Un exemple és l'edició de materials de reforç com els còmics que ajuden en les xerrades que els agents realitzen als instituts per prevenir aquestes situacions entre els més joves. Perquè la lluita contra la violència passa necessàriament per canviar les pautes de les generacions de demà.

Amb la convicció que el treball fet va en la bona línia, expressar un desig que sé molta gent comparteix, especialment en dies com aquests en que hem viscut tant de prop un cas de violència. El que volem, tots i totes, és que un dia el marc simbòlic de la diada del 25 de novembre no sigui necessària perquè l'eradicació de la violència masclista sigui ja una fita acomplida. Perquè sigui realitat, continuarem treballant.