Barcelona World : Cui Prodest ?

 

Alguns es preguntaran com és possible que  quan Tarragona pateix una de les taxes d’atur més altes de Catalunya  al voltant del 28 %   un nombre contractes precaris per sobre de la mitjana catalana  i es desplomen el nombre de persones què cotitzen a la seguretat social també per sobre de la mitjana , ICV-EUiA presentem una esmena a  la totalitat a un projecte de llei què segons els promotors promet què es crearan    suposadament  fins a 5000 llocs de treball estables  ( bé encara què el Conseller  Mas Colell, en privat parli de 4000 xifra què no és gens menyspreable )

Amb Eurovegas també  es parlava en un primer moment de 260.000 llocs de treball ràpidament desinflats a 15.000 , però eren tantes les amenaces per al futur del desenvolupament del  territori què el Baix Llobregat malgrat patir també altes taxes d’atur va saber oposar-se perquè aquesta no era una bona opció de futur per al seu territori.

I és d’això del què avui parlem del futur, de quin model turístic, de quin model productiu en definitiva de quin model de país volem, per tant no parlem només de llocs de treball , perquè  aquest debat s’inscriu en el repte què tenim avui a Catalunya  per construir un model turístic sostenible des del punt de vista econòmic però també social i ecològic.

Perquè el debat sobre el model turístic  ,com  recollia l’editorial de l’Ara d’aquest diumenge ,   hauria de centrar-se en com innovar i crear llocs de treball qualificats què  superin la precarietat laboral  què pateix aquest  sector ?

Perquè el debat  hauria d’estar en com  desestacionalitzar aquesta activitat econòmica què cada setembre aboca a l’atur milers de persones i com  repartir-la millor en tot el territori català ?

Per això perquè no parlem només d’hipotètics  llocs de treball, sinó dels  llocs de treball reals què podem perdre o guanyar en el  futur què dibuixa aquesta llei, de la qualitat d’aquests i de les condicions de vida  què construïm per a la gent del nostre territori.

I creiem que Bcna World, com ho va fer Eurovegas, posa com a ham xifres inflades de llocs de treball en una mena de xantatge al govern i l’opinió pública per aconseguir avantatges legislatius en matèria urbanística i fiscal que maximitzin els seus beneficis. Ens volen fer creure què guanyem tots i totes però si analitzem Cui prodest ? entendrem el perquè d’aquest projecte de llei.

Per exemplificar-ho només cal què comptin quanta gent treballa avui a  Port Aventura entre  el Parc, els 4 hotels, el Parc Aquàtic i el Centre de Convencions 2.000 persones entre definitius, fixes discontinus i eventuals  ( havien arribat a ser 4000 al 2007 ) i

I el govern què per altra part, en els tres anys què governa no ha tingut cap escrúpol en destruir quasi un miler de llocs de treball en el sector públic a les comarques de Tarragona ho accepta perquè també sap qui realment guanya en aquest projecte.

Es preguntava el degà de la  Facultat de Geografia i Turisme de la URV el  sr. Salvador Anton si Bcna World tal i com està plantejat és idoni i coherent amb el model territorial i turístic català i més concretament amb les marques turístiques Costa Dorada  i Barcelona ?

ICVEUIA creiem què no , què l’oferta turística joc-resort-compres torna a apostar pel totxo, per les infraestructures i no per les experiències del territori, pels seus productes , però no només no ho creiem nosaltres, el producte desafina amb el model existent tal i com han manifestat reiteradament:

 el President de la Federació Empresarial d’Hoteleria i Turisme de Tarragona sr. Batalla,  es queixava què porten 30 anys esforçant-se com una de les millors destinacions de turisme familiar i que Bcna world els hi podria trencar el model

o Eduard Farriol de l’Associació HoteleraSalou-Cambrils-La Pineda que justament la setmana passada presentaven l’estudi encarregat a la URV per mantenir el lideratge a la Costa Daurada i posicionar-se com a líders en el turisme de sol i platja per a famílies i què deia cito textual “No tenim gaire informació. Ens informem a traves dels mitjans. En cap moment se’ns ha preguntat el nostre parer. Veiem difícil la combinació del turisme familiar de la Costa Daurada amb el turisme de Bcna World”

Per això  avui la pregunta que ens hem de fer és si Bcna World representa aquest canvi cap un model turístic sostenible ? I la resposta la tenen en el projecte de llei què avui debatem ,fet a mida perquè  sense les facilitats urbanístiques i fiscals què permeten la implantació dels casinos no es podria desenvolupar, com ha dit reiteradament   (el Xavier Adsera a Esade el 19 de setembre)

El projecte de llei  és el paradigma de la cultura política neolliberal  què ens ha portat a la crisi econòmica, financera i de valors en la què estem immersos, reproduïnt-se fins i tot  els mateixos actors i  les mateixes pràctiques, agreujat per un  context  de consens político-econòmic després de  5 anys de crisi, més preocupant.

         Els actors : un govern què no vetlla pel bé comú, govern busssines friendly , la Banca què a diferència de la resta d’empreses què arrisquen mai perd, propietària dels terrenys en aquest cas la Caixa i un facilitador , el sr. Bañuelos què gràcies a l’especulació urbanística què li permetia la legislació valenciana fent d’agent urbanitzador la seva empresa Astroc va arribar a ser la  tercer fortuna d’España. Ben relacionat amb el poder, amb Noos, investigat per l’Audiencia Nacional, per la Comissió del Mercat de valors i com li deien en la premsa brasilenya “Antoñita la Fantastica”, aquesta és la pitjor expressió del què hauria de ser la col.laboració público-privada

         Les pràctiques :  improvisació i absència de debat a nivell local, especulació urbanística, discrecionalitat legislativa, manca de visió de futur i de previsió, opacitat i manca de transparència i participació de la ciutadania, manca  de sensibilitat social amb les persones treballadores què avui pateixen l’atur i manca de consciència dels recursos ambientals

 És una llei inacceptable, tant en la forma com  en el  fons, és una LLEI FETA A MIDA DE VEREMONTE/LA CAIXA.

Pel què fa a la FORMA:

3 esborranys, en un tràmit volgudament fosc i opac,  sense participació del territori , i tràmit d’urgència negant reiteradament la informació en aquesta cambra , modificant amb un únic procediment vàries lleis ( d’això tenen experiència van batre el record amb les òmnibus)  i tal com els hi  advertia també  el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya  què no era adequat jurídicament aprofitar la llei 2/1989 del CRT per introduir qüestions de fiscalitat, modificacions   de la normativa sectorial de joc i un nou us no previst inicialment a la llei com és el joc i apostes doncs significa un canvi essencial del model turístic d’esbarjo i oci familiar què  ha estat i és Port Aventura. 

Pel què fa al  FONS ,  els canvis urbanístics i de fiscalitat en el joc què inclou respon a les demandes dels qui volen maximitzar els seus beneficis i no als resultats d’anàlisis i estudis d’impacte i de costos i beneficis.

Modificacions urbanístiques

Quan Veremonte fa l’opció de compra per 377 milions d’euros a la Caixa, propietària dels terrenys, si es respectessin els paràmetres dels Plans Parcials aprovats podrien començar demà mateix a construir, podrien fins i tot redistribuir la localització dels diferents usos però el què no podien era augmentar l’edificabilitat,  i clar no hi havia negoci però aquest govern bussines friendly els hi resol  amb  la llei què avui vostès votant a favor o amb la seva abstenció aprovaran.

Per què amb aquesta tercera versió del projecte de llei, han introduït un nou apartat 2  què juntament amb la disposició derogatòria encara que la llei digui què no es pot superar el 30 % de sol per a usos residencials, hotelers i de joc , mitjançant un pla director urbanístic què aprovaria el Conseller,  Veremonte podrà augmentar i multiplicar per 2 o per 3 l’edificabilitat dels terrenys què ha comprat, passant  per sobre del  Planejament urbanístic  aprovat  en la mateixa llei del CRT, del Pla Territorial parcial del Camp de Tarragona, i  dels 2 Plans Parcials de Vilaseca i Salou  què especifiquen uns coeficients determinats d’edificabilitat.

Jo em pregunto si els pagesos què van ser expropiats al seu dia, amb una llei concreta sobre un projecte concret quan vegin que han canviat les condicions què van justificar l’expropiació i què el rendiment de les finques es multiplica per 2 o per 3, reclamaran la reversió ?

Però és què si l’apartat 2 permetrà què no es compleixin cap de les prescripcions urbanístiques contingudes a la mateixa llei el què encara és més greu és què al derogar els apartats b i c de l’article 5.2.2 del Decret 152/1989 sense indicar cap criteri alternatiu ja no queden fixats ni  el nombre d’hectàrees dedicats a serveis públics i usos comercials , ni l’edificabilitat màxima per aquest concepte i a més es pretén que l’edificabilitat destinada a usos hotelers no computi dins dels usos permesos i per tant les reserves de sol de cessió ja no es realitzaran per les finalitats què contempla la legislació. V AJA UN NOU PELOTASSO !!

En definitiva , mitjançant un Pla Director podran modificar la pròpia llei què avui debatem vulnerant el principi de jerarquia normativa i excloent el Parlament del debat,  aquest és el seu concepte de  democràcia i transparència ?

El dubte és si aquest tracte legislatiu de favor l’empraran també quan s’hagin de realitzar els estudis obligatoris d’avaluació ambiental i de mobilitat per adaptar-los a la legislació vigent atès què ni el Port Aventura, ni el Pla Parcial del CRT ni els dels subsectors 1 i 2 on va Barcelona Dreams han estat mai objecte d’avaluació ambiental , per ser anteriors a la llei 6/2009.

Modificacions sectorials de joc i apostes

La qüestió del joc, molt breument Conseller, perquè d’aquest tema ja em vàrem parlar en la interpel.lació  i moció què el meu grup va presentar el mes de juliol  i repetim el patró  modificacions fetes a la carta en aquest cas per a Melco Crow, Stanley Ho, empresa vull recordar vetada als Estats Units per tenir relacions amb la màfia xinesa

1.La reducció del tipus impositiu al 10 % establerta a l’article 3 no queda justificada en la memòria d’avaluació d’impacte què acompanya el projecte de llei, 17’3 M € menys de recaptació afecta negativament els ingressos públics en un moment de fortes retallades en serveis bàsics i discrimina a la resta d’empreses i treballadors que suporten una fiscalitat més alta.

2. Malgrat les al.legacions presentades  en contra modifiquen la normativa en relació a la visibilitat de les àrees de joc, establint de nou criteris d’excepcionalitat respecte a la resta d’operadors i a la normativa vigent .

3.Mantenen la concessió d’operacions a crèdit als jugadors, actualment prohibit tant per la legislació estatal com per la catalana perquè està reconegut què fomenta la ludopatia i augmenta el risc.

4.Proposen un redactat expressament fosc i confús i amb manca de garanties en el tema de l’accés dels menors i la preservació de llurs drets i interessos .

No els hi diu ICV-EUIA, els hi diuen també els 4 casinos què operen  a Catalunya, (tres d’ells del Grup Perelada) “ han elaborat una normativa discriminatòria i què infringeix de manera clara i evident els principis d’igualtat, objectivitat i imparcialitat en el sector”

Per no parlar del perill què un casino d’aquest tipus pot comportar d’infiltracions mafioses o para mafioses i què Roberto Saviano explica força bé explicant l’experiència de Nova Gorica a Eslovenia on hi ha instal.lada la camorra napolitana.

CONCLUSIÓ  Què exigim al Govern i  a la resta de grups

Per què creiem què el projecte BCN World no respon a un model turístic sostenible què  crearà llocs de treball de qualitat ni posarà  en valor el territori, perquè condiciona la seva viabilitat a : requeriments urbanístics què comportaran especulació; a modificacions fiscals discriminatoris, què reduiran els ingressos públics;  a canvis en la normativa de joc  què augmentaran els riscos psicosocials li demanem al Govern què retirin aquest projecte   de llei i si creuen què  el projecte és una oportunitat per al territori i el país com ens diuen, presentin la documentació què ho justifiqui:

         -informe econòmic i laboral dels llocs de treball què es crearan i els què es poden destruir, què avui no tenim

         - estudi d’impacte turístic a 20 anys vista  i en termes de desenvolupament local/regional què avaluï els costos i oportunitats, les sinèrgies i conflictes amb les vocacions existents al territori, tal com  s’està fent  a Paris ( 20 anys implantació Eurodisney)

         -estudi d’impacte mediambiental i urbanístic què identifiqui els conflictes potencials amb els factors atractius de l’actual marca Costa Dorada

         -l’exigència del compliment de la legislació vigent  en fiscalitat, normes laborals, urbanístiques

         Per què amb tota la informació i mitjançant un procés deliberatiu  en què tots els interessos legítims estiguin representats es pugui realitzar una consulta o referèndum local sobre la implantació del projecte.

         Si no ho fan estaran  un cop més governant per al 1% , alimentant la desafecció política i degradant si cap encara més la nostra segrestada democràcia.

I als companys d’ERC , si  carreguem el vaixell amb tant de llast no arribarem a Itaca, embarrancarem a l’Illa dels Pirates

PRESSUPOSTOS ESTAT: MÉS LLENYA AL FOC !!

 Passats uns dies de la presentació del Pressupost General de l’Estat, PGE, per part de l’inefable ministre Montoro, encara no em sé avenir del què pretén  aquest home, i el govern al qual pertany, fer a Catalunya  i a Tarragona durant el 2014 que ja tenim a les portes. Ens havíem acostumat, però no resignat, al fet que pressupost rere pressupost les intencions austericides anessin prenent una forma cada cop més clara. D’aquesta manera, el govern d’en Mas tenia sempre algun pretext a mà per dur a terme els seus propòsits, igualment privatitzadors i austericides. Però aquest cop estem, realment davant d’uns pressupostos intervinguts ,  dictats per la troika , què a canvi dels crèdits per salvar la Banca , condemnen els treballadors i les treballadores, els pensionistes  a sous, i pensions cada dia més baixos i a la pèrdua dels drets bàsics.

 

El fet que la inversió a l’Estat es retalli en un 8% i a Catalunya en un 25  % , tornant a xifres de fa 20 anys, ja ens indica quines són les seves intencions, però què poc intel.ligents !  

Si jo fos ells, faria exactament el contrari: justament per intentar demostrar que  algunes de les afirmacions que  alguns sectors de l’independentisme màgic  diuen a Catalunya no són rigoroses  i mirar de desfer greuges, en la mesura del possible Però es veu que el sentit comú no es gaire comú entre els comptables ministerials del PP, de manera que tenim això: uns percentatges insultants que ajudaran encara més a empitjorar les balances fiscals, que justificaran de retruc la dèria retalladora del govern Mas, amb la col·laboració d’en Juncosa, i que duran al  nostre país, i al nostre territori,  més pobresa i manca de serveis, més recessió i per tant més patiment.

 

A les comarques de Tarragona aquest tracte abusiu, per discriminatori, es concreta en uns pocs exemples que clamen al cel. Hi haurà diners per al tercer fil, certament, però en la seva versió més nociva i desconsiderada: aquella que trinxa encara més el territori sense tenir en compte els interessos legítims de la gent que hi viu. El faran passar per on vulguin, i no destinaran ni un euro a l’intercanviador que permetria “civilitzar” aquesta infraestructura, facilitant la circulació de trens de viatgers. Una altra obra més que necessària per a la població, l’A-27, segueix avançant a pas de formiga. No arribarà a Valls fins al 2018, al pas que van. I, fins aleshores, no servirà per a gairebé res.  Les Terres de l’Ebre, per la seva banda, reben el tractament que els ha estat tristament habitual. El pressupost de l’Estat ignora les seves necessitats, viàries i ferroviàries i els segueix veient com el rebost energètic amb el bunyol del Castor inclòs.

 

Però, juntament amb aquesta gasiveria inversora, no podem oblidar la profunda crueltat social que amaguen el comptes espanyols per a 2014. Les retallades a tort i a dret tenen un doble efecte: causen el mal concret de les obres i els serveis que no cobreixen, i al mateix temps mantenen indefinidament el clima de recessió que causa estralls en la resta del sistema econòmic. I això significa més atur, menys educació, menys sanitat, menys cobertura social, més agressió al nivell de vida de la població, més desesperança.

 

Amb salaris més curts i amb pensions indignes no hi haurà consum. Sense consum (o sigui, sense poder-se proveir dels articles indispensables per a viure) no hi haurà treball. Sense treball, l’atur es consolidarà com el mal endèmic d’aquest país. I mentre, Montoro somriu i afirma que anem pel bon camí. S’equivoca. La injustícia és sempre el camí equivocat. Això ho sabem  molt bé a ICV-EUiA, i no ho pensem passar per alt.