Barcelona World : Cui Prodest ?
Alguns es preguntaran com és possible que quan Tarragona pateix una de les taxes d’atur més altes de Catalunya al voltant del 28 % un nombre contractes precaris per sobre de la mitjana catalana i es desplomen el nombre de persones què cotitzen a la seguretat social també per sobre de la mitjana , ICV-EUiA presentem una esmena a la totalitat a un projecte de llei què segons els promotors promet què es crearan suposadament fins a 5000 llocs de treball estables ( bé encara què el Conseller Mas Colell, en privat parli de 4000 xifra què no és gens menyspreable )
Amb Eurovegas també
es parlava en un primer moment de 260.000 llocs de treball ràpidament desinflats
a 15.000 , però eren tantes les amenaces per al futur del desenvolupament
del territori què el Baix Llobregat
malgrat patir també altes taxes d’atur va saber oposar-se perquè aquesta no era
una bona opció de futur per al seu territori.
I és d’això del què avui parlem del futur, de quin model
turístic, de quin model productiu en definitiva de quin model de país volem,
per tant no parlem només de llocs de treball , perquè aquest debat s’inscriu en el repte què tenim
avui a Catalunya per construir un model
turístic sostenible des del punt de vista econòmic però també social i ecològic.
Perquè el debat sobre el model turístic ,com
recollia l’editorial de l’Ara d’aquest diumenge , hauria
de centrar-se en com innovar i crear llocs de treball qualificats què superin la precarietat laboral què pateix aquest sector ?
Perquè el debat hauria d’estar en com desestacionalitzar aquesta activitat econòmica
què cada setembre aboca a l’atur milers de persones i com repartir-la millor en tot el territori català
?
Per això perquè no parlem només d’hipotètics llocs de treball, sinó dels llocs de treball reals què podem perdre o guanyar
en el futur què dibuixa aquesta llei, de
la qualitat d’aquests i de les condicions de vida què construïm per a la gent del nostre
territori.
I creiem que Bcna World, com ho va fer Eurovegas, posa
com a ham xifres inflades de llocs de treball en una mena de xantatge al govern
i l’opinió pública per aconseguir avantatges legislatius en matèria urbanística
i fiscal que maximitzin els seus beneficis. Ens volen fer creure què guanyem
tots i totes però si analitzem Cui prodest ? entendrem el perquè d’aquest
projecte de llei.
Per exemplificar-ho només cal què comptin quanta gent
treballa avui a Port Aventura entre el Parc, els 4 hotels, el Parc Aquàtic i el
Centre de Convencions 2.000 persones entre definitius, fixes discontinus i
eventuals ( havien arribat a ser 4000 al
2007 ) i
I el govern què per
altra part, en els tres anys què governa no ha tingut cap escrúpol en destruir
quasi un miler de llocs de treball en el sector públic a les comarques de
Tarragona ho accepta perquè també sap qui realment guanya en aquest projecte.
Es preguntava el degà de
la Facultat de Geografia i Turisme de la URV el sr. Salvador Anton si Bcna World
tal i com està plantejat és idoni i coherent amb el model territorial i
turístic català i més concretament amb les marques turístiques Costa
Dorada i Barcelona ?
ICVEUIA creiem què no , què l’oferta turística
joc-resort-compres torna a apostar pel totxo, per les infraestructures i no per
les experiències del territori, pels seus productes , però no només no ho
creiem nosaltres, el producte desafina amb el model existent tal i com han
manifestat reiteradament:
el President de la Federació Empresarial d’Hoteleria i Turisme de Tarragona sr. Batalla, es queixava què porten 30 anys esforçant-se
com una de les millors destinacions de turisme familiar i que Bcna world els hi
podria trencar el model
o Eduard Farriol de l’Associació HoteleraSalou-Cambrils-La Pineda que justament la setmana passada presentaven l’estudi
encarregat a la URV per mantenir el lideratge a la Costa Daurada i posicionar-se
com a líders en el turisme de sol i platja per a famílies i què deia cito
textual “No tenim gaire informació. Ens
informem a traves dels mitjans. En cap moment se’ns ha preguntat el nostre
parer. Veiem difícil la combinació del turisme familiar de la Costa Daurada amb
el turisme de Bcna World”
Per això avui la
pregunta que ens hem de fer és si Bcna World representa aquest canvi cap un
model turístic sostenible ? I la resposta la tenen en el projecte de llei què
avui debatem ,fet a mida perquè sense
les facilitats urbanístiques i fiscals què permeten la implantació dels casinos
no es podria desenvolupar, com ha dit reiteradament (el Xavier Adsera a Esade el 19 de setembre)
El projecte de llei és el
paradigma de la cultura política neolliberal què ens ha portat a la crisi econòmica,
financera i de valors en la què estem immersos, reproduïnt-se fins i tot els mateixos actors i les mateixes pràctiques, agreujat per un context
de consens político-econòmic després de
5 anys de crisi, més preocupant.
Els actors : un
govern què no vetlla pel bé comú, govern busssines friendly , la Banca què a
diferència de la resta d’empreses què arrisquen mai perd, propietària dels
terrenys en aquest cas la Caixa i un facilitador , el sr. Bañuelos què gràcies a
l’especulació urbanística què li permetia la legislació valenciana fent d’agent
urbanitzador la seva empresa Astroc va arribar a ser la tercer fortuna d’España. Ben relacionat amb
el poder, amb Noos, investigat per l’Audiencia Nacional, per la Comissió del
Mercat de valors i com li deien en la premsa brasilenya “Antoñita la
Fantastica”, aquesta és la pitjor expressió del què hauria de ser la
col.laboració público-privada
Les pràctiques : improvisació i absència de debat a nivell
local, especulació urbanística, discrecionalitat legislativa, manca de visió de
futur i de previsió, opacitat i manca de transparència i participació de la
ciutadania, manca de sensibilitat social
amb les persones treballadores què avui pateixen l’atur i manca de consciència
dels recursos ambientals
Pel què fa a la FORMA:
3 esborranys, en un
tràmit volgudament fosc i opac, sense
participació del territori , i tràmit d’urgència negant reiteradament la
informació en aquesta cambra , modificant amb un únic procediment vàries lleis
( d’això tenen experiència van batre el record amb les òmnibus) i tal com els hi advertia també el Consell de Treball Econòmic i Social de
Catalunya què no era adequat
jurídicament aprofitar la llei 2/1989 del CRT per introduir qüestions de
fiscalitat, modificacions de la
normativa sectorial de joc i un nou us no previst inicialment a la llei com és
el joc i apostes doncs significa un canvi essencial del model turístic
d’esbarjo i oci familiar què ha estat i
és Port Aventura.
Pel
què fa al FONS , els canvis urbanístics i de
fiscalitat en el joc què inclou respon a les demandes dels qui volen maximitzar
els seus beneficis i no als resultats d’anàlisis i estudis d’impacte i de
costos i beneficis.
Modificacions urbanístiques
Quan Veremonte fa l’opció de compra per 377 milions
d’euros a la Caixa, propietària dels terrenys, si es respectessin els
paràmetres dels Plans Parcials aprovats podrien començar demà mateix a
construir, podrien fins i tot redistribuir la localització dels diferents usos
però el què no podien era augmentar l’edificabilitat, i clar no hi havia negoci però aquest govern
bussines friendly els hi resol amb la llei què avui vostès votant a favor o amb
la seva abstenció aprovaran.
Per què amb aquesta tercera versió del projecte de llei,
han introduït un nou apartat 2 què
juntament amb la disposició derogatòria encara que la llei digui què no es pot
superar el 30 % de sol per a usos residencials, hotelers i de joc , mitjançant
un pla director urbanístic què aprovaria el Conseller, Veremonte
podrà augmentar i multiplicar per 2 o per 3 l’edificabilitat dels terrenys què
ha comprat, passant per sobre del Planejament urbanístic aprovat
en la mateixa llei del CRT, del Pla Territorial parcial del Camp de
Tarragona, i dels 2 Plans Parcials de
Vilaseca i Salou què especifiquen uns
coeficients determinats d’edificabilitat.
Jo em pregunto si els pagesos què van ser expropiats al
seu dia, amb una llei concreta sobre un projecte concret quan vegin que han
canviat les condicions què van justificar l’expropiació i què el rendiment de
les finques es multiplica per 2 o per 3, reclamaran la reversió ?
Però és què si l’apartat 2 permetrà què no es compleixin
cap de les prescripcions urbanístiques contingudes a la mateixa llei el què
encara és més greu és què al derogar els apartats b i c de l’article 5.2.2 del
Decret 152/1989 sense indicar cap criteri alternatiu ja no queden fixats ni el nombre d’hectàrees dedicats a serveis
públics i usos comercials , ni l’edificabilitat màxima per aquest concepte i a
més es pretén que l’edificabilitat destinada a usos hotelers no computi dins
dels usos permesos i per tant les reserves de sol de cessió ja no es
realitzaran per les finalitats què contempla la legislació. V AJA UN NOU
PELOTASSO !!
En definitiva , mitjançant un Pla Director podran
modificar la pròpia llei què avui debatem vulnerant el principi de jerarquia
normativa i excloent el Parlament del debat, aquest és el seu concepte de democràcia i transparència ?
El dubte és si aquest tracte legislatiu de favor
l’empraran també quan s’hagin de realitzar els estudis obligatoris d’avaluació
ambiental i de mobilitat per adaptar-los a la legislació vigent atès què ni el
Port Aventura, ni el Pla Parcial del CRT ni els dels subsectors 1 i 2 on va
Barcelona Dreams han estat mai objecte d’avaluació ambiental , per ser
anteriors a la llei 6/2009.
Modificacions sectorials de joc i apostes
La qüestió del joc, molt breument Conseller, perquè
d’aquest tema ja em vàrem parlar en la interpel.lació i moció què el meu grup va presentar el mes
de juliol i repetim el patró modificacions fetes a la carta en aquest cas
per a Melco Crow, Stanley Ho, empresa vull recordar vetada als Estats Units per
tenir relacions amb la màfia xinesa
1.La reducció del tipus impositiu al 10 % establerta a
l’article 3 no queda justificada en la memòria d’avaluació d’impacte què
acompanya el projecte de llei, 17’3 M € menys de recaptació afecta negativament
els ingressos públics en un moment de fortes retallades en serveis bàsics i discrimina
a la resta d’empreses i treballadors que suporten una fiscalitat més alta.
2. Malgrat les al.legacions presentades en contra modifiquen la normativa en relació a
la visibilitat de les àrees de joc, establint de nou criteris d’excepcionalitat
respecte a la resta d’operadors i a la normativa vigent .
3.Mantenen la concessió d’operacions a crèdit als jugadors,
actualment prohibit tant per la legislació estatal com per la catalana perquè
està reconegut què fomenta la ludopatia i augmenta el risc.
4.Proposen un redactat expressament fosc i confús i amb
manca de garanties en el tema de l’accés dels menors i la preservació de llurs
drets i interessos .
No els hi diu ICV-EUIA, els hi diuen també els 4 casinos
què operen a Catalunya, (tres d’ells del
Grup Perelada) “ han elaborat una
normativa discriminatòria i què infringeix de manera clara i evident els
principis d’igualtat, objectivitat i imparcialitat en el sector”
Per no parlar del perill què un casino d’aquest tipus pot
comportar d’infiltracions mafioses o para mafioses i què Roberto Saviano
explica força bé explicant l’experiència de Nova Gorica a Eslovenia on hi ha
instal.lada la camorra napolitana.
CONCLUSIÓ Què exigim al Govern i a la resta de grups
Per què creiem què el projecte BCN World no respon a un
model turístic sostenible què crearà
llocs de treball de qualitat ni posarà en valor el territori, perquè condiciona la
seva viabilitat a : requeriments urbanístics què comportaran especulació; a
modificacions fiscals discriminatoris, què reduiran els ingressos públics; a canvis en la normativa de joc què augmentaran els riscos psicosocials li
demanem al Govern què retirin aquest projecte
de llei i si creuen què el projecte és una oportunitat per al
territori i el país com ens diuen, presentin la documentació què ho justifiqui:
-informe
econòmic i laboral dels llocs de treball què es crearan i els què es poden
destruir, què avui no tenim
- estudi
d’impacte turístic a 20 anys vista i en
termes de desenvolupament local/regional què avaluï els costos i oportunitats,
les sinèrgies i conflictes amb les vocacions existents al territori, tal
com s’està fent a Paris ( 20 anys implantació Eurodisney)
-estudi
d’impacte mediambiental i urbanístic què identifiqui els conflictes potencials
amb els factors atractius de l’actual marca Costa Dorada
-l’exigència
del compliment de la legislació vigent
en fiscalitat, normes laborals, urbanístiques
Per què amb
tota la informació i mitjançant un procés deliberatiu en què tots els interessos legítims estiguin
representats es pugui realitzar una consulta o referèndum local sobre la
implantació del projecte.
Si no ho
fan estaran un cop més governant per al
1% , alimentant la desafecció política i degradant si cap encara més la nostra
segrestada democràcia.
I
als companys d’ERC , si carreguem el vaixell
amb tant de llast no arribarem a Itaca, embarrancarem a l’Illa dels Pirates