Començament de curs , torna la vella CIU de sempre.

Durant els primers dies de setembre és tradició què comparegui en roda de premsa la persona titular del Departament d’Educació, perdó ara Ensenyament, i els respectius representants territorials per fer-nos cinc cèntims de les xifres d’alumnes i professors, de les inversions i obres què es faran a les nostres escoles i Instituts , dels nous programes o aquelles qüestions principals què volen impulsar en política educativa.
Aquest any s’ha seguit la litúrgia i la representant de la Consellera Rigau en el territori, una persona de la casa i gran coneixedora del sistema i del territori ha tingut què fer mans i mànigues per explicar-nos la situació sense què es notes massa la brutal retallada de recursos que sofrirà l’escola pública.
La sensació llegint les dades es de dejà vu, és una música què coneixem bé els i les que vàrem treballar a l’educació durant els 21 anys que va governar CIU i què va deixar una situació de llistes interminables d’interins, manca de construccions escoles, falta de places de 0-3, conflictes en la preinscripció i menysteniment del món local en tant què administració educativa , entre altres coses. Situació que es va corretgi en bona mesura durant els 7 anys de govern catalanista i d’esquerres, almenys pel què fa a contractació de professorat, inversions, places de 0-3, Oficines Municipals d’escolarització, 6ena hora , etc. Tenint en compte a més què van ser els anys de més creixement d’alumnat nou vingut i què els dos darrers cursos ja es va haver d’iniciar una política de contenció per la crisi econòmica.
Les dades del Camp de Tarragona, com les de la resta de Catalunya, són prou explicites augmentem 2.610 alumnes d’infantil i Primària però només 7 mestres i augmentem 938 alumnes d’educació secundària i FP de grau superior però només augmentem 14 professors. És la màxima der fer més amb menys, què en el cas de l’educació, la salut o l’atenció a les persones és complicat i impossible de fer amb qualitat.
Es treu la 6ena hora que només es farà a 52 dels 290 centres de la demarcació i majoritàriament a centres què estan en Zones Escolars rurals o què són d’actuació educativa preferent, la qual cosa significa un greuge respecte els alumnes de la privada i la concertada que continuaran fent aquesta hora lectiva. On queden els acords del Pacte Nacional per l’Educació, bé alguns ja van quedar pel camí en la tramitació de la LEC i ara el govern de CIU els hi donarà el toc de gràcia.
Avui l’Informe de l’OCDE

era contundent sobre els beneficis econòmics i socials d’invertir en educació i jo afegeixo què a més es crea ocupació de qualitat i no deslocalitzable, però com en la resta de polítiques públiques aquest Govern va en la direcció contrària.
La seva política educativa potser acontenti al sector de l’escola privada i part de la concertada, aquella què no té vocació de servei públic, però no contribuirà a reduir i compensar les desigualtats socials, una de les funcions bàsiques que tot sistema educatiu nacional ha de complir.