Sanitat: dret universal o negoci privat?

Article publicat al Diari de Tarragona 17/11/2010

La resposta a la pregunta que encapçala aquest article és òbvia: des d’ICV-EUiA defensem una sanitat que sigui un dret universal. En cap cas, un negoci privat. És a dir, una manera de fer diners d’uns pocs que es lucren amb els nostres problemes de salut. Tirar endavant un sistema sanitari basat en l’interès privat representarà que les mútues gestionin la salut de les classes altes mentre que el sistema públic s'assimila a un “servei de beneficiència” adreçat només a persones amb escassos recursos. En definitiva, les propostes de la dreta van en la línia de carregar-se un model públic i universal que és un dels més importants avanços de la nostra societat.
La ciutadania –que ja paga els seus impostos- no és en absolut culpable dels dèficits del sistema sanitari i la solució d’aquests problemes –que n’hi han- no passen per tornar a fer pagar els que ja paguen o per privatitzar serveis beneficiant a companyies privades i precaritzant l’atenció de les persones usuàries. En aquest sentit em ve al cap la pel·lícula La Cuadrilla del director britànic Ken Loach que mostra com la flexibilitat i precarització laboral porten evidentment a la indefensió del treballador però també a l’empitjorament del servei.
Al contrari del que insisteix la nova onada neoliberal, el nostre sistema sanitari ha de continuar sent universal, públic, equitatiu, sostenible, eficient i humanament proper. Com aprofundir en aquests trets positius i transformar allò que actualment necessita millorar?
En primer lloc, rebutjant la idea de la dreta que el que cal és aprimar el servei: és possible que amb menys professionals puguem donar una millor atenció? Ben al contrari, convé incrementar el pressupost destinat a despesa sanitària i social per equiparar-la en termes de Producte Interior Brut (PIB) a la UE-15. De fet, el que cal és aprofundir en la línia d’increment de pressupost que ha representat passar dels 5.500 milions d’euros de pressupost en sanitat que es va trobar el Govern el 2003 als gairebé 10.000 milions d’euros del darrer any. Per suposat que els recursos destinats han de partir d’un pla per l’equitat adreçat als territoris, als grups socials, per pal·liar les desigualtats i l’accés efectiu als serveis i en la seva qualitat. En cas que es necessiti complementar el sistema públic s’ha de fer amb el corresponent contracte social explícit: no pas com ara, que són relacions d’orientació mercantil.
Quant a les llistes d’espera, tot i que la situació ha millorat respecte el 2003, no ho ha fet prou. ICV-EUiA vol no només fer-ne minvar l’afectació, sinó establir un sistema d’informació permanent i actualitzada a través de les noves tecnologies.
Hi ha altres temes pendents com ara la millora dels serveis Sanitaris d’atenció psicosocial amb integració dels serveis d’atenció a la salut mental i amb vinculació a l’atenció de la dependència. O l’atenció específica a malalties complexes, greus o cròniques (Alzheimer, fibromialgia, etc…) hem de donar més respostes i invertir en recerca, assistència multidisciplinària i dotació econòmica.
La salut i l’atenció sanitària són pilars fonamentals del benestar de les persones.
Tenim el convenciment que hem iniciat un camí encara massa lent de millora que cal aprofundir i ampliar. Les propostes que propugnen abandonar l’actual sistema universal i públic són una amenaça per als treballadors i treballadores.