Catalunya i la negociació de la nova PAC

CATALUNYA I LA NEGOCIACIÓ DE LA NOVA PAC


El dimecres 23 de novembre va comparèixer el Conseller Pelegri a la Comissió d’Agricultura Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural per exposar-nos als representants dels grups parlamentaris i als representants del sector i dels sindicats què ens acompanyaven quina és la postura del Govern Català respecte a la nova Política Agrària Comunitària que ha d’entrar en vigor el proper període 2013-2020 .

Totes les forces polítiques catalanes i especialment el PP, CIU i en menor mesura el PSC i ERC s’han mostrat molt crítiques amb la proposta europea i justament pel que fa a les majors exigències en qüestions mediambientals o la pèrdua dels drets històrics en els pagaments directes, per destacar-ne dues que des d’Iniciativa, alineats amb el Partit verd Europeu, ens semblen positives.

Les nostres crítiques a la nova PAC van en una altra línia , justament perquè creiem què la proposta no aborda els reptes què avui té l’agricultura, l’alimentació a Europa i al mon . Haguéssim volgut una política agrícola comuna y una política rural que estimules el compromís de la ciutadania a favor de la protecció del medi ambient, el benestar dels animals i el comerç just, i que reconegués el dret dels pagesos i pageses i persones què viuen i treballen en el mon rural a obtenir una renda digna mitjançant la producció d’aliments saludables i dels serveis medi ambientals que presten a la societat .

Tot i així intentarem millorar la proposta que surti de Catalunya i lluitarem perquè s’incloguin en ella les nostres propostes.

A totes les Hortensies, Pepites, Tomases, Carmes,...

Benito Zambrano després de tant de temps de silenci, des de la magnifica “Solas” em torna a meravellar en aquesta pel•lícula, que mes enllà de retratar la repressió, l’acarnissament del règim franquista amb el suport de l’església catòlica contra els vençuts i especialment els comunistes, ens parla de l’amor amb majúscules, de la solidaritat, de la valentia de les dones, de la resiliència femenina.

Dues germanes Pepita i Hortensia, dos compromisos, dues fortaleses la d’Hortensia des del convenciment de les seves idees, des de la ràbia del qui ho ha perdut tot en una batalla injusta què no ha començat, la de la Pepita per amor també per compromís amb els seus, amb el què li queda de la seva família, per la seva germana, per l’home del qui s’enamora també compromès.

Presons de dones, fred, brutícia, polls, sarna, gana , por, afusellaments a la nit, tortura i maltractes i en mig la capacitat de resistir perquè no estaven soles , perquè “las compañeras” s’ajudaven i teixint les xarxes de solidaritat i ajuda mútua feien més humana la situació. Com explica la Carme Casas a les seves memòries i quan parles d’aquells temps amb ella, també sofrien els de fora què tenien gent a la presó, que se’n havien d’amagar com la Pepita de la pel.lícula, com la Carme què diu què havies de donar la impressió d’una vida “normal”, quan res en aquells temps ho era de normal.

Tant de bo, els i les professores conscients de què l’educació sobretot ha de transmetre valors recuperin aquesta què ,com d’altres pel.lícules, esdevé a més d’una bona lliçó de la història recent del nostre país, una reivindicació a la memòria democràtica al paper de les dones i al dret dels republicans a recuperar els seus morts. Quina millor classe d’ètica podríem fer ?