Sí que es pot ... fer bé

Article publicat 15 de setembre al Diari de Tarragona, secció el Mirador pag. 31

Estem davant  unes eleccions diferents, plebiscitàries per a uns i CONSTITUENTS, per a nosaltres, perquè  ens cal triar una alternativa de govern per impulsar un veritable canvi a Catalunya. Ens cal  iniciar un procés constituent, una nova fase que superi el model esgotat del Regim del 78, repte que afrontem sumant diferents sensibilitats de l’esquerra : ICV-EUiA, Podem i Equo .

Perquè  cal decidir-ho tot: el model econòmic i social, la relació amb l’Estat i també amb la Unió Europea. Els governs de l’estat espanyol no ha estat justos amb Catalunya ni han respectat els nostres drets democràtics: això és indiscutible.  Però tampoc podem oblidar que, alhora,  han estat les polítiques de CIU les que no han donat resposta a les necessitats de la gent  i ara  ens demanen , una cop més, un acte de fe , que fem un exercici d’amnèsia col·lectiva d’aquests darrers 5 anys i dels 23 que ja van governar a Catalunya.

Catalunya  Si que es Pot , lluitem per la plena sobirania de Catalunya.  Ja entenem que en el  marc europeu les sobiranies  són més compartides que plenes, però volem la part de sobirania que ens pertoca, per plantar-nos  davant :un estat centralista, els poders financers, les grans multinacionals energètiques, la corrupció. Volem la sobirania democràtica que mitjançant un procés popular ens ha de permetre realitzar un referèndum per decidir la relació   amb l’Estat espanyol. Un referèndum en el que  el vot de cada persona valgui el mateix i en què el resultat sigui la independència, la  relació federal o confederal , esdevingui l’eina per refundar Catalunya .

No som  els enèmics dels qui, legítimament, creuen que només amb la independència podrem viure millor i ser respectats com a poble, (és més, dins de Catalunya Sí que es pot  hi  ha companys i companyes que defensen la independència) ; Sí ho som d’aquells que amagant-se  darrera d’una o altra bandera pretenen seguir aplicant les mateixes polítiques que castiguen les classes populars. I sobretot som els enèmics d’aquells, que neguen que puguem votar , emparant-se en interpretacions jurídiques i trepitjant la voluntat del 80% dels catalans.

I la candidatura de Junts pel SI, en la que s’amaga CDC i que aplega persones diverses, il·lusionades que s’hi han sumat , si és veritats el que proclama, amb qui s’ha d’enfrontar  és  amb els que  com el PP o Ciutadans , aboquen en els barris populars un discurs  que fa perillar la cohesió social,  que els partits d’esquerra, els sindicats i  els  moviments veïnals  vàrem construir els darrers 30 anys : “Catalunya un sol poble”.

El 28 S ens trobarem al Parlament i haurem de ser suficients per iniciar un procés constituent que impliqui la realització d’un referèndum per a decidir –ho tot : quina relació volem amb l’Estat espanyol, quin marc jurídic i institucional, quin model energètic,...i l’elaboració  i ratificació d’una Constitució, llavors es comprovarà on és cadascú.

CDC no vol fer net a Catalunya, mostres a comarques tarragonines

Hortènsia Grau pregunta pels imputats recentment nomenats per CDC - Iniciativa per Catalunya Verds

El circ catala sense animals salvatges ens fa més humans

Intervenció al Debat de la Proposició de Llei de Modificació de la Llei de Protecció dels Animals 2/2008 el 23 de juliol de 2015

Saludar Plataforma CLAC formada per Libera i la Fundació Franz Weber, AnimaNaturalis , FAADA que juntament amb ANDA i The born Free Foundation, InfoCircos la gent del circ Marcel Barrera de la revista Zirkolica, i membres del Departament de Cultura.

Primer felicitar-nos perquè Catalunya seguim avançant en matèria de protecció i benestar animal situant-nos legislativament al capdavant dels països del mon, tot i què encara quedi camí per recórrer, que després em referiré breument.
Des de la llei de 2003 què prohibia espectacles amb animals què impliquessin patiment, passant pel llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya aprovat el 2006 què els des cosifica i els atorga la condició d’éssers que senten, al text refós de la llei de protecció dels animals de 2008 què avui ampliarem i la llei del 2010 fruit d’una ILP que prohibia les curses de braus i altres espectacles taurins a Catalunya hem anat avançant en el respecte als animals i en garantir-los el seu benestar i protecció , amb una visó menys antropocèntrica, més ecològica i d’equilibri i això ens fa més humans.

Segon: La proposició de llei que avui aprovarem en aquest Parlament ens deixa algunes lliçons que confio que ens serviran en un futur per fer les coses millor a tots plegats i especialment als grups polítics proposants del text i al govern en les respectives conselleries implicades : en aquell moment el Conseller Pelegri i el Conseller Mascarell.
I en aquest sentit un mea culpa almenys per part del nostre grup per haver presentat la proposició de llei, sense haver escoltat prèviament una de les parts afectades pels canvis legislatius, el món del circ i dir també que ho vàrem fer posteriorment, però crec que si s’hagués partit d’unes converses i informacions prèvies sobre el que es pretenia, s’hagués fet més pedagogia , no hagués generat tant rebuig i sobretot el mon del circ no s’hagués sentit menystingut.

Tercer : Satisfacció perquè tots i totes hem estat generosos per renunciar a les esmenes pròpies en favor d’un text que ens permetés avançar, i que està en la línia de la major part de les mocions aprovades a 103 municipis de Catalunya què representen més del 70 % de la població i també per haver corregit mitjançant l’esmena tècnica el preàmbul inicial què contenia paràgrafs que en generalitzar comportaments sobre els animals ( que no són generals) criminalitzava i estigmatitzava el món del circ innecessàriament. Quan el què cal és buscar la complicitat i les sinèrgies per què el sector entengui que la llei ha de ser una oportunitat per al circ, per innovar i avançar tant des del punt de vista escènic com d’eina socioeducativa, d’integració i empoderament personal i social.

Quart : el nou govern que en surti tindrà l’obligació de crear l’observatori de l’ús d’animals en els circs i de fer-ne el corresponent desplegament reglamentari a partir de les seves recomanacions i espero que també aquí es pugui ampliar la mirada més enllà del circ a altres espectacles en què hi participin animals-actors per no tornar a caure amb contradiccions difícils d’entendre des de l'ètica però evidents des dels interessos partidistes com ja va passar amb la ILP que prohibia les curses de braus però permetia altres espectacles en que també hi pot haver maltractatament.

I en últim terme però no menys important ens hagués agradat veure públicament i al mateix temps que es proposava la Llei una actitud més compromesa del Conseller de Cultura cap el sector del circ , des de que el Govern d’Entesa el 2007 va fer consensuant amb el sector el Pla Integral de Suport al Circ a Catalunya no hi hagut més propostes ni per descomptat suport econòmic, creiem que alguna iniciativa en aquest sentit facilitaria l’acceptació dels canvis legislatius que avui aprovarem.

TANQUEM LES NUCLEARS:NI ASCÓ NI VANDELLÓS

LLUITANT PER LES TERRES DE L'EBRE:GRATUïTAT AP7

Les responsabilitats de CIU en les protesis defectuoses de Traiber

4 anys de Fukushima, al Camp i Terres Ebre no volem oblidar

Article publicat al Diari de Tarragona el divendres 20 de març de 2015

Secció EL MIRADOR

Ara que entrem en el cinquè any posterior a l’accident de la central nuclear de Fukushima podríem pensar, erròniament, que aquella desgràcia és cosa del passat.  Ens equivocaríem, perquè la radiactivitat no és flor d’un dia. Un cop s’ha vist compromesa la integritat d’una central, els efectes per a les persones que viuen en el seu radi d’influència poden durar anys, o dècades. Per això no és normal que ja no se’n parli, d’aquell sinistre: l’accident de Fukushima és una cosa que encara està passant i, el que és pitjor, no sabem quan ni com s’aturarà. 

Algunes dades s’admeten, tímidament: al Japó han augmentat els casos de càncer de tiroides  –malaltia vinculada a les radiacions- potser relacionats amb el fet que, cada dia, la planta aboca al mar 400.000 litres d’aigua altament contaminada. Aquesta aigua acaba entrant a la cadena alimentària i retorna, doncs, als humans. Paral·lelament, els equips d’emergència encara no han pogut accedir als nuclis en fusió dels reactors afectats. La central, doncs, no pot aturar-se, ni tampoc es pot evitar que segueixi contaminant.

I mentre passa això, les autoritats japoneses han volgut reforçar el control governamental sobre les conseqüències socials de l’accident. Han aprovat tot un seguit de mesures legislatives que castiguen amb penes de presó la “divulgació de secrets d’Estat” per part de funcionaris, o la “divulgació d’informació classificada” per part de periodistes. En aquest context repressiu, el debat nuclear va quedar fora de la darrera campanya electoral. Es comprova així el que tantes vegades s’ha afirmat: l’energia nuclear, per l’estructura que implica la seva producció i la perillositat inherent dels materials que utilitza imposa un model social i administratiu cada cop més autoritari i opac.

I això em du a fixar-me en el que passa a casa nostra. El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre constitueixen el territori més  nuclearitzat de l’Estat, amb tres centrals en actiu i una altra, Vandellòs I, confinada dins d’un sarcòfag de ciment armat a causa, precisament, d’un accident que va vorejar la catàstrofe. I amb aquest càrrega ens trobem immersos en un debat nacional sobre el futur del nostre país on s’ha volgut evitar, escrupolosament, qualsevol referència al model energètic que ha de tenir una Catalunya sobirana. No ens fem il·lusions. Aquí no estem a Escòcia. En el decurs dels debats previs al referèndum d’autodeterminació, el primer ministre Alex Salmond no va fugir d’estudi. Va fomentar públicament el debat, mostrant-se partidari d’un canvi de model amb una aposta seriosa per les energies renovables. No és que no pugui imaginar-me Artur Mas i CIU  fent una cosa semblant. Simplement, és que no ho ha fet.

El  president parla de la independència en abstracte, però defuig tots els aspectes concrets com si no convingués atreure l’atenció envers un tema tan delicat, perquè altres veus de CiU com el Conseller Felip Puig  admeten, sense embuts, que del que es tracta és de prolongar 20 anys més la vida activa de les centrals com també recull un dels llibres de la Transició Nacional. Si s’imposen aquests punts de vista no hi haurà, doncs, ni independència energètica, ni confederació ni res de res. Hi haurà més del mateix, amb un increment del risc per a la ciutadania tarragonina.

No cal dir que nosaltres no acceptem aquests plantejaments. Com a partidaris de l’autodeterminació de Catalunya volem decidir-ho tot, inclòs el model energètic. Que un país pugui fer una cosa així és una prova de sobirania. Ni més, ni menys. I com a ecologistes, ho diem un cop més, volem  un pla pont de tancament de les centrals nuclears i la seva substitució per energies renovables. És tècnicament possible, hi ha tecnologia disponible per a fer-ho i és socialment necessari. Com que ja vam tenir un Vandellòs, sabem de què parlem. No volem una altra Fukushima, ni al Japó ni a les nostres comarques, que és on són les centrals.