Article publicat al Diari de Tarragona
Mentre participava fa uns dies en una manifestació a les Terres de l’Ebre en defensa dels pagesos del sector dels cítrics, que han vist com les darreres ventades i la manca de suficient suport de l’Estat i de la Generalitat ha agreujat encara més la crisi de preus que pateixen des dels últims anys , pensava com poden empitjorar encara les coses, per a aquests companys i per a totes nosaltres, si s’arriba a signar el Tractar de lliure comerç que negocien a porta tancada els Estats Units i la Unió Europea.
El TTIP, com l’anomenen per les seves sigles en anglès, és un projecte que es caracteritza per l’opacitat. Sabem que les negociacions es fan a partir de documents que han estat declarat secrets, als quals no hi tenen accés ni tan sols els diputats del Parlament Europeu, que teòricament haurien de fiscalitzar el procés. Sabem, també, que aquest acord pot tenir un impacte ampli, i potser irreversible, en molts aspectes de la nostra vida quotidiana, especialment en la salut, l'alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privadesa. Fins i tot podria canviar profundament la manera en què usem les institucions democràtiques per establir regulacions en tots aquests camps, afectant, per tant, els drets de la ciutadania.
Si ens fixem en altres tractats de “lliure comerç” que han signat els Estats Units, amb Mèxic o Canadà, per exemple, i en el poc que ha trascendit de la negociació present, podem comprovar que estan sobre la taula coses com ara un punt que anomenen “mecanisme de solució de controvèrsies inversora-estat” que permetria als inversors estrangers eludir els tribunals nacionals i presentar les seves queixes directament a tribunals internacionals d'arbitratge. Es tracta d'un privilegi per a les empreses més poderoses injustificable entre dos subjectes polítics amb tribunals de justícia desenvolupats i plenament operatius, com son els governs europeus i el dels Estats Units. Així, si un tribunal d'arbitratge conclou que les polítiques decidides democràticament podrien reduir els guanys projectats d'un inversor, aquest mecanisme podria obligar a un govern a pagar milers de milions en danys i perjudicis. Això limitaria la llibertat democràtica per legislar sobre assumptes ambientals, de salut i financers, entre molts altres. Aquest tipus de mecanismes ja existeixen en altres acords comercials i els resultats han estat desastrosos: hi ha hagut sancions milionàries a Austràlia per la seva legislació antitabac, a Argentina pels seus impostos sobre l'Energia, a Canadà per una moratòria al fracking, etc. Exemples que demostren que un pseudo tribunal format per defensors dels interessos de les empreses posa per davant la propietat i menysté la democràcia.
Aquesta pèrdua de sobirania té conseqüències directes sobre la salut i el benestar de les persones, i sobre el teixit productiu dels països. Només les grans corporacions hi surten guanyant. Sabem que un dels sectors prioritaris per a les grans empreses en relació a TTIP és el d'alimentació. Doncs bé: una de les coses que preveu eliminar el tractat amb el pretext de la “convergència normativa” és el principi de precaució, que exigeix que davant de dubtes raonables sobre el risc que un producte pugui suposar per al consum humà sigui el fabricant qui hagi de demostrar la innocuïtat de la seva mercaderia. Si això desapareix, s’obre la porta als aliments elaborats amb ingredients genèticament modificats, a l’augment d’ús de pesticides i a altres pràctiques que els consumidors mai no podrem saber, perquè la normativa sobre etiquetatge també canviarà i se’ns estalviaran aquestes informacions transcendentals.
El medi ambient també patirà, perquè les regulacions mediambientals de cada país es podran evitar amb els procediments abans citats. Només caldrà que un tribunal d’arbitratge consideri com obstacles a la competitivitat les regulacions sobre emissions de CO2, sobre las producció d’agrocombustibles o les mesures per mantenir la biodiversitat.
Es per això que em preguntava, a l’inici d’aquest text, quin futur espera als nostres pagesos. Si les administracions no es caracteritzen ara per defensar-los gaire, amb aquest tractat no podran defensar-los ni els parlaments ni els tribunals. Les grans empreses dicten la seva llei, i la dicten passant per sobre de productors i ciutadans. Més que d’un tractat de lliure comerç, ens preparen un decret per retallar l’empresa local, la feble democràcia i els drets de ciutadania.
