divendres, 17 de maig del 2013

Escoltem el Sindic de Greuges


 


Article publicat al Diari de Tarragona el 6 de maig de 2013
 
L’informe anual del Síndic de Greuges, presentat no fa gaire al Parlament, ens mostra des de les primeres pàgines una realitat no gens agradable. En paraules del mateix Rafael Ribó, les actuacions del Síndic durant el darrer any mostren “una reducció general en el nivell de protecció dels drets dels ciutadans i de l’abast dels serveis públics corresponents”. Sota aquest epígraf assistim a la descripció d’una situació social dura i demolidora, i encara em temo que només sigui la punta de l’iceberg, perquè el Síndic només pot parlar de les queixes que ha rebut i les actuacions que ha emprès, però no tothom coneix l’existència d’aquesta institució ni  s’hi adreça per queixar-se, ni el Síndic pot ocupar-se, per ell mateix, de totes les situacions greus que afecten Catalunya.

No tenim dades estadístiques,  però podem suposar  que les persones que s’adrecen al Síndic no són generalment els col·lectius més vulnerables, ni  els què han vist més afectats els seus drets, sinó aquelles persones que tot i que també pateixen les polítiques d’austericidi, tenen  recursos i un cert capital cultural i educatiu. Per tant,  la realitat és encara més punyent,  i com es diu en l’informe els ajustos pressupostaris què s’han acumulat, orientats a disminuir la despesa pública, han arribat ja al cor dels nostre feble sistema de drets socials i l’estan afectant en alguns casos de forma irreversible.

Vull referir-me, però, a coses que estan al nostre abast ara i aquí. Perquè més enllà de la descripció de les gravíssimes circumstàncies que vivim, l’informe del Síndic conté recomanacions concretes. Mesures que, si el Parlament s’atreveix a adoptar-les, poden evitar moltes de les situacions que patim i redreçar el que encara es pot redreçar.

Per prestar assistència a un gran nombre de problemàtiques que afecten els drets socials bàsics, sobre les quals l’informe reclama atenció, hi ha en marxa un moviment a favor d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que desenvolupi la Renda Garantida de Ciutadania establerta per l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. En aquest mateix sentit, el grup parlamentari d’ICV-EUiA ha formulat una proposició de llei de Mínim Vital Garantit. Es tracta, en qualsevol cas, de refermar l’obligació de l’administració a garantir als ciutadans i les ciutadanes les prestacions i subministraments necessaris per a la seva vida. Per fer efectiu el dret a l’habitatge hem presentat, també, una Proposta de Resolució perquè es creï un Fons Català d’Habitatge Social.

Seria d’esperar que, almenys en aquest darrer punt, el govern de Catalunya mostri més  sensibilitat que la que ha mostrat el govern del PP en la tramitació de la ILP per la dació en pagament. El fons d’habitatges que recomana el Síndic, i que nosaltres proposem, estaria destinat a persones que hagin perdut l'habitatge per desnonaments hipotecaris o arrendataris i també a persones sense sostre.

Un altre tema relacionat amb l’informe, sobre el qual el Parlament també podria actuar si tingués la voluntat política de fer-ho, és l’escàndol de les participacions preferents. Cal activar la comissió d'investigació sobre les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i la gestió de les entitats financeres i la possible vulneració dels drets dels consumidors. Aquesta comissió ens dóna l’oportunitat de tractar a fons l’estafa massiva que hem patit, i per això no s’hauria de vetar cap compareixença. Parlo, concretament,  dels màxims responsables de les caixes i dels bancs implicats. Cal saber perquè i com han fallat tots els mecanismes de control:  l’Agència Catalana de Consum i les oficines de d’informació al consumidors. Cal posar-hi remei  i establir sistemes gratuïts d’arbitratge i sobretot cal que les persones estafades recuperin els seus estalvis.

I encara una altra cosa, aquest cop relacionada amb drets, llibertats i garanties envers les persones: el Síndic ja va recomanar, el desembre del 2012, aplicar una moratòria en l’ús de  les pilotes de goma per part dels Mossos d’Esquadra fins que el Parlament s’hi hagués pronunciat. No cal dir que el Govern ho va ignorar aleshores, però com que el 26 d’abril passat es va constituir la Comissió d’estudi sobre l'ús de material antiavalots tenim una altra oportunitat  de fer efectiva la recomanació. És la seguretat dels ciutadans i ciutadanes qui en sortiria beneficiada.

Aquests pocs apunts ens marquen una única direcció: cal aprofitar la valuosa informació què ens ofereix l’informe anual del Síndic de Greuges no com un mer formulisme o un simple tràmit parlamentari.  La  Sindicatura ens presenta les dades, però no és només notari  de la realitat. No es limita a donar fe dels drets vulnerats de la ciutadania o de les males praxis de l’administració.  Tal com va dir Rafael Ribó al Parlament,  No som una institució per establir missatgeriaentre la població i les administracions sinó per solucionar problemes concretsde la gent.   Cal que recollim el repte. Els diputats i les diputades hem de ser capaços de legislar per solucionar els problemes de la gent. Ara que tenim l’informe, el nostre deure consisteix a fer propostes parlamentàries per resoldre els problemes, les queixes i els drets que  han estat vulnerats ja sigui modificant les lleis o fent-ne de noves. És la nostra feina: per això ens han votat.
 

  © Blogger templates Brooklyn by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP