dimecres, 19 de desembre del 2012

Perquè prometo la Constitució, per imperatiu legal ?



                                                            Grup Parlamentari ICV-EUiA , X Legislatura

 
Aquest inici de legislatura és particular per diferents motius i quan estava omplint la documentació necessària per  poder prendre possessió i vaig arribar al full en el qual se’ns demana que jurem o prometem la Constitució, em vaig aturar en sec, perquè se’m plantejava un dilema, un problema de consciència però també polític.

Com podia prometre una Constitució què, amb la darrera modificació aprovada

aprovada a corre-cuita, amb nocturnitat i alevosia  pel PSOE i el PP, modificava l’article 135, que dóna prioritat absoluta al pagament dels interessos i el capital del deute per sobre de qualsevol altra necessitat social i  per sobre de  les necessitats i drets de les persones menystenint els principis de justícia i igualtat que figuren a la pròpia Constitució.

S’ha trencat  el pacte social que es va fer al 78 , amb una gran responsabilitat i renúncies per part de l’esquerra antifranquista què havia lluitat per la democràcia i  ara és com si  tornessin a abans del 78 pel  què fa a les imposicions dels poderosos, molts dels quals són fills i nets d’aquells que tenien una posició hegemònica i de connivència amb la dictadura.

A l’emprenyament de la sentència del Tribunal Constitucional que va buidar de continguts l’Estatut de Catalunya què havíem votat una majoria de catalans i catalanes en un llarg procés i què en el fons és el no reconeixement de Catalunya com a nació, com a subjecte polític,  he afegit el de la darrera i injusta reforma.
 

No cal dir què només m’ha faltat escoltar la lectura restrictiva de les  referencies constitucionals què fa el Ministre Wert per justificar una nova llei d’educació, què suposa un retrocés ideològic , pedagògic i polític què ens situa, en algunes qüestions en el tardofranquisme. 

És per això què només em va  quedar  aquesta opció  prometre per imperatiu legal, perquè aquesta Constitució palesa allò que ja fa anys deia Montesquieu No hi ha pitjor tirania com la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i amb l’escalfor de la justícia”.

dimecres, 5 de desembre del 2012

Reflexions post electorals 1: La sabiduria de la meva perruquera


Ara que ja han passat uns dies i he pogut analitzar i llegir les diferents valoracions sobre els resultats de les eleccions, a més de parlar amb gent diversa ,  molts dels quals em diuen que no n’entenen de política i jo penso que deu ni do si n’entenen , aquí van unes quantes reflexions sobre les mateixes.

La primera reflexió a la què em porta la conversa mantinguda amb la meva perruquera just el dimarts després,  té a veure amb els mitjans de comunicació d’aquest país i amb la dificultat dels periodistes i intel.lectuals que qüestionen l’statuts quo per fer sentir les seves veus en aquest “oasi” català que cada cop sembla més un fangar.

Quan entro per la porta em diu la perruquera : “Osti nena vaja desastre CIU encara ha guanyat les eleccions, només n’ha perdut 12 !  I vosaltres només heu pujat 3, mira encara a Esquerra li ha anat mig  bé i els sociates pensava què encara se la pegarien més gran”.

 Jo em quedo una mica perplexa i li comento com és què pensava què a CIU li aniria més malament ,  perquè clar el seu raonament va en el sentit contrari del que deien les enquestes i la premsa en general, fins i tot del què pensàvem nosaltres .

La meva perruquera què no té massa temps de veure la tele i es belluga bastant per les xarxes, és mare de tres fills què van a l’escola pública i també les passa magres amb les retallades, em diu – resumint- què ella estava convençuda què després de 2 anys de retallades a l’escola, de l’euro per recepta, de l’atur, de  què el seu company què és autònom no pugui aconseguir crèdit ni feines i del numeret de les senyeres, quan estan governant amb el PP   i què per això estava convençuda que la gent no els tornaria a votar i no acaba d’entendre què tant CIU com el PP han tingut aquests bons resultats  i rebla “ Horte perquè no hi ha curro i la gent ho està passant molt malament i  està molt cremada !

La conversa amb ella em fa encara més conscient dels dèficits democràtics del nostre país, de l’hegemonia cultural de CIU i del paper dels mitjans de comunicació públics i privats -finançats amb diner públic escandalosament per fer de palmeros -  què han construït una realitat paral.lela, una Catalunya virtual en la què es magnifiquen les qüestions què serveixen als interessos ideològics i econòmics de CIU i s’amaga la realitat quotidiana  i totes les opinions què qüestionen el seu relat. Només cal recordar la discussió a Catalunya Radio del professor Vicenç Navarro amb el pseudoperiodista del Manel Fuentes.

Conclusió, ens calen més què mai veus crítiques, intel.lectuals, periodistes, ciutadans què desemmascarin el discurs oficial i què a part de poder fer-ho a les xarxes socials –de moment encara lliures- ho puguin fer almenys en els mitjans públics els quals haurien de ser plurals, diversos i més rigorosos intel.lectualment  i deixar de confondre INFORMAR   amb ADOCTRINAR.

Hi ha alternativa: les persones primer !


Article publicat al Diari de Tarragona dimecres 21 de novembre en campanya electoral
 
Qui diu que no hi ha alternativa? Ho diuen els grans poders econòmics, el sistema financer i els governs de la dreta europea. Ho diu l’1% de la societat, els que volen reduir els salaris i les despeses socials retallant i privatitzant l’Estat de Benestar mentre mantenen o, fins i tot, incrementen els seus marges de beneficis. Ho diuen Merkel, Rajoy i Mas, que han aplicat la mateixa política d’austeritat salvatge que ens ha portat novament a la recessió econòmica. Els que estan guanyant amb aquesta crisi són els que diuen que no hi ha alternativa, que no podem canviar res.

 

Però l’alternativa no només és possible sinó que és necessària. La política de

l’austeritat dogmàtica ha fracassat arreu. Els països del sud d’Europa que l’han aplicada estan en pitjors condicions que abans: recessió, creixement de l’atur i de la pobresa, enfonsament de les classes mitjanes i desmantellament de l’Estat de Benestar. I en els països del nord d’Europa s’han incrementat les desigualtats i la precarietat laboral i social i les perspectives econòmiques han empitjorat.

 

Hi ha alternativa, perquè centenars de milers de persones han sortit al carrer contra les retallades socials o participant en la vaga general per exigir la sobirania popular davant els mercats. I també un milió i mig de persones van sortir al carrer el passat 11 de setembre per reclamar sobirania nacional.

 

Però l’alternativa no és un retorn al passat. Ni podem ni volem tornar a un model econòmic especulatiu que destrueix i consumeix recursos naturals sense fi, ni a un model autonòmic que no respon ja a les aspiracions nacionals de Catalunya; ni a una política elitista i poc transparent. CiU no només no ha aixecat Catalunya, com va prometre Mas, sinó que el país està pitjor que fa dos anys. Les retallades s’han demostrat inútils i injustes. Son  inútils perquè han provocat destrucció de llocs de treball, el tancament de milers de petites i mitjanes empreses i més recessió. I son injustes perquè han fet recaure els costos de la crisi en les classes mitjanes i treballadores que més necessiten de l’Estat de Benestar, mentre s’ha eliminat l’impost de successions  a les famílies més riques.

El president Pujol ja insistia en identificar CIU amb Catalunya, Artur Mas, encara va més enllà i  vol apropiar-se  també del dret a decidir  però Catalunya no és CIU, És un país plural, divers en el qual les institucions han d’estar al servei de la societat i no d’un partit, encara què aquest es cregui que la finca és seva. La defensa de les llibertats nacionals de Catalunya i el dret a decidir són patrimoni de totes les persones demòcrates què conformem  d’una societat que és plural i diversa

 

En aquests moments els dilemes reals de la societat catalana per sortir de la crisi social, política i nacional en la que ens trobem són:

 

- Redistribuir o retallar. Continuar amb la política de retallades en l’educació, la salut, els salaris, les prestacions socials i les pensions o redistribuir la riquesa i els esforços per sortir de la crisi amb una profunda reforma fiscal perquè pagui  més qui més té i qui més contamina. I una política que prioritzi la creació de llocs de treball.

 

- Transformar o conservar. Conservar un sistema polític opac i allunyat de la

ciutadania o garantir la transparència fent que tota la informació sigui pública i

fomentar la participació ciutadana celebrant consultes populars perquè la gent

decideixi.

 

- Llibertat per decidir el nostre futur o recentralització. No ens resignem a la recentralització que imposa el PP. La propera legislatura Catalunya ha de poder decidir amb llibertat i sense límits. Volem, a partir de la nostra sobirania com a poble, decidir el futur.

 

ICV-EUiA proposa una nova prosperitat compartida i ecològica. Presentem un programa que es fonamenta en l’equitat, en el repartiment just de la riquesa , el treball i amb els drets socials; en l’ecologia, l’estalvi i l’eficiència i l’economia verda; i en l’ètica, amb una nova política radicalment democràtica basada en l’honestedat, la transparència i la participació ciutadana.

 

Estem davant un nou procés constituent, d’una nova etapa. En aquests dos anys de legislatura ICV-EUiA hem estat el referent a l’oposició. En aquesta nova etapa volem ser el referent de la construcció de l’alternativa. Una alternativa per garantir tots els drets, els drets nacionals i els drets socials. Junts, tots i totes, podem. I tant si podem!

 

  © Blogger templates Brooklyn by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP