dimecres, 25 de juliol del 2012

Gestionar correctament el bosc i prevenir els incendis





Article publicat al Diari de Tarragona, dilluns  23 de juliol de 2012 a la pàgina 19
De ben segur, si el Govern de la Generalitat adoptés el saludable costum de complir les resolucions del Parlament, com seria d’esperar en un règim democràtic, la nostra tasca com a diputades o diputats no semblaria tan estranya als ciutadans. Molts de nosaltres ens esforcem a dur a l’hemicicle les qüestions que preocupen al carrer, i en honor a la veritat he de dir que la majoria dels meus col·legues hi són sensibles, debaten els problemes i prenen determinacions al respecte. Després, però, tots els afers passen a mans del Govern, que és l’encarregat de dur-los a terme. I el Govern, si en comptes d’obeir es fa el sord -com passa sovint-  qui ho acaba pagant és la ciutadania, i de retruc totes les institucions en quedem esquitxades.

Darrerament, el Parlament ha aprovat una proposta resolució, que he presentat jo mateixa a través del grup d’ICV-EUiA, amb l’objectiu de millorar la gestió forestal i la prevenció d’incendis. El text insta el Govern a no paralitzar ni endarrerir les obres forestals relacionades amb els perímetres de prevenció prioritària, l’arranjament de pistes i camins forestals;  i a no disminuir l’import de les subvencions adreçades a una gestió forestal sostenible.

La proposta es va aprovar per majoria, perquè hi van donar suport tots els grups tret de CiU. I aquí està el problema, perquè a ningú no se li escapa que són persones de CiU, precisament, les que haurien de complir aquest mandat parlamentari que no han votat. Ho faran?

Encara que diguin que sí, que ja ho estan fent, hi ha indicis preocupants en sentit contrari. Com, per exemple, la reducció de més del 40% en els pressupostos de la Direcció General del Medi Natural des de l’any 2010 ençà, xifra que posa negre sobre blanc el que per altra banda tothom pot percebre: l’abandonament per part de Convergència i Unió de les polítiques ambientals que havien caracteritzat la trajectòria dels governs d’esquerres anteriors.

Em temo que és  més un problema ideològic, de model de país, que no pas una retallada dictada per la necessitat, com a ells els agrada dir. Una correcta gestió dels nostres boscos i del nostre entorn natural no només seria econòmicament sostenible: seria avantatjosa per a tothom, una veritable font de riquesa. Em refereixo a activitats com ara l’agricultura de muntanya, la utilització adeqüada de la biomassa o la ramaderia extensiva, per posar només tres exemples de pràctiques que mereix la pena explorar, perquè no malmeten el medi i aporten guanys reals i tangibles.

En comptes d’això, CiU pot tenir la temptació de seguir l’exemple valencià. Retallades i “estalvi” a tort i a dret,  indiferència o ceguesa envers el bosc, i després, un foc forestal imparable, perquè cremava sobre un terreny oblidat i no hi havia prou recursos materials, tècnics ni humans per plantar-hi cara. Si no volem que això ens passi aquí, a Catalunya, el Conseller Pelegri,   responsable del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ho te molt fàcil. No cal que faci cas al què li reclamo des de l’inici del mandat  com a portaveu del grup d’ICV-EUiA a la Comissió; només cal què  doni compliment a la resolució del Parlament de Catalunya. Amb això, de moment, n’hi hauria prou.


La República Arab Saharaui, els fills dels nuvols i el Parlament de Catalunya



Fa un mes varem poder escoltar el  ministre de cooperació saharaui, Hach Ahmed,  a l'intergrup per la pau i la llibertat del Sàhara què hi ha al Parlament de Catalunya i del qual formo part com a portaveu d'ICV-EUiA per  què ens expliques  la  difícil situació política i social d'aquest territori i respondre les preguntes dels diputats.
L'intergrup del Sahara què funciona  des de finals dels anys vuitanta, promou debats, estudis i sensibilitza sobre qüestions diverses a l'entorn del Sàhara a través d'actors del territori i d'experts i  vol posar el focus en aquest conflicte internacional, per tal que no caigui en l'oblit.
Justament varem poder parlar de la situació en un moment en què s'ha de prorrogar el mandat de la MINURSO i justament per això  vaig presentar una proposta de resolució per tal que la MINURSO pugues vetllar pel compliment dels drets humans.
I per què ?

Perquè el 27 de abril de 2011, el Consell de Seguretat  de l’Organització de les Nacions Unides va decidir prorrogar el mandat de la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO) fins el 30 d’abril de 2012, RES/1979 (2011).

Aquest mandat ha estat prorrogat en 38 ocasions des del 1991, sense que s’hagi pogut arribar a una solució pacífica del conflicte i amb una situació cada cop més agreujada de violacions dels drets humans i dels acords establerts, tal i com s’explicita en el darrer informe del Secretari General del Consell de Seguretat sobre la situació relativa al Sàhara Occidental.
La MINURSO  va observar i enregistrar 126 noves violacions comeses per l’exercit de Marroc una xifra molt elevada en comparació a les 24 enregistrades en el període anterior i , en general, un deteriorament de la relació amb el MINURSO.
La situació s’ha vist agreujada pels atacs i enfrontaments violents posteriors al desmantellament del  campament Gdim Izik , que es van produir  El-Aaiún amb una violació sistemàtica dels drets humans per part de l’exercit i la policia de Marroc.

Davant d’aquesta situació que es viu al Sàhara Occidental, territori il·legalment ocupat per Marroc i que està pendent de culminar el seu procés de descolonització, creiem què calia demanar a l'ONU,  que en la propera renovació del mandat de la MINURSO , els doti de la potestat de vigilar el compliment dels drets humans al Sàhara Occidental ocupat a la fi d’evitar les reiterades violacions d’aquests drets que exerceixen la policia i l’exercit marroquí.

També creiem que calia què el Parlament de Catalunya instes  a les autoritats de Marroc , a acabar la persecució dels activistes pel drets humans al Sàhara Occidental, a suspendre els judicis que tenen en contra i a l’alliberament dels presos polítics sahrauís engarjolats a les presons marroquines.

De tot plegat , tinc dubtes que aquest Govern de CIU se'n faci ressò , veient els viatges i relacions comercials amb Marroc o l'actitud de la mateixa Presidenta del Parlament que ni va tenir un moment per a rebre el ministre i donar-li la benvinguda com hagués fet amb qualsevol altra persona del mateix rang d'un altre país. Caldrà doncs seguir treballant, també fora del Parlament, amb les associacions de suport, amb les diferents mostres de solidaritat, per a què el Sàhara i els seus fills i filles puguin tornar a la seva terra, execerceixin el dret a l'autodeterminació què tenen tots els pobles i puguin explotar els seus recursos naturals què avui els hi esquilma Marroc amb el vist-i-plau europeu



  © Blogger templates Brooklyn by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP