LES LLIÇONS DE FUKUSHIMA

Article publicat al diari El Punt, edició Tarragona, 21 de març de 2011
Llegeixo amb estupor el fet que mentre el món segueix amb l’ai al cor la situació que està vivint la població del Japó a causa del tsunami, primer, i les posteriors explosions a la central nuclear de Fukushima hi hagi una organització empresarial de les nostres comarques que es despengi (ara!) amb una sol•licitud de perllongar la vida operativa del parc nuclear espanyol i addueixi motius econòmics com una teòrica pujada del rebut de l’electricitat per convèncer de les bondats d’aquesta energia. Em desconcerten aquestes presses –que per cert ratllen en la manca de sensibilitat- en defensar una energia que les càmeres de televisió de tot el planeta estan demostrant molt perillosa i de difícil solució en cas d’algun incident fins i tot en un país caracteritzat per la tecnologia punta.

Són inevitables les comparacions amb el que passa al nostre entorn més immediat que recordem-ho és el més nuclearitzat de tot l’Estat espanyol i que és candidat ferm per acollir un cementiri nuclear que crea profund rebuig de manera majoritària.
I ara que el debat està candent exposar aquests arguments no té res d’oportunista. M’agradaria saber on queden els que fa tot just uns mesos ens titllaven als antinuclears d’alarmistes. Els convidem a reflexionar sobre les imatges de Fukushima i sobre la impotència amb que l’està vivint el món i la comunitat científica, en particular. És cert que al nostre país la possibilitat d’un tsunami és més que altament improbable. Existeixen, però, altres potencials riscos que hem de tenir en compte i que no podem menysprear de cap de les maneres: possibles inundacions, errors humans en cadena, sabotatges, accident aeri, etc. Convindran amb mi que el que ens juguem és molt per menystenir aquestes possibilitats que afectarien d’una manera o altra a una població d’unes 500.000 persones pel cap baix i que, a banda de l’afectació a la salut de les persones i el medi ambient , externalitzacions d’un valor incalculable, encara què els hi posem un preu, tindria també conseqüències molt importants en l’economia de la nostra zona. Resulta especialment gràfic imaginar-nos un mapa de la demarcació i traçar un cercle de 20 quilòmetres a la rodona de les centrals per imaginar-nos (ni que sigui per un segon) que ens hauria suposat una hipotètica evacuació com la que ha patit el país nipó.

Malgrat les veus que ja han saltat a la palestra pública defensant allò indefensable, és temps de pensar amb el cap fred. Si ara a l'estadística econòmica comarcal, la situació de la Ribera d'Ebre és paradigmàtica: encapçala el rànking de producte interior brut per càpita, però és a la cua en renda per càpita podem pensar que després de Fukushima el tema nuclear tindrà millor premsa? I això significa que d’instal•lar-se efectivament a Ascó el MTC ens abocaria a nous cicles de monocultiu nuclear que farien impossible la diversificació econòmica i la producció de riquesa.

És veritat que no podem caure en el tremendisme i que hem d’aprendre de les lliçons que el drama de Fukushima aporta. Avui, hem de treballar per fer realitat un pla pont que permeti garantir el tancament de les nuclears. I és clar que aquest pla pont s’ha de treballar en clau de futur: avui la producció d’energia d’origen nuclear és el 24% i és impossible per demà prescindir totalment sense conseqüències econòmiques i de subministrament. El que si podem posar en marxa és un esforç inversor important per substituir els Kw/h produïts a les nuclears per altres provinents d’energies alternatives.
Fa falta pensar en energies renovables que puguem tenir dintre de 10 anys i començar a treballar-hi, és per això què el nostre president Joan Herrera, ha enviat avui una carta a la resta de líders de grups parlamentaris traslladant-los la necessitat de celebrar un "debat específic" al Parlament de Catalunya per discutir en seu parlamentària "el present i el futur" de Catalunya i l'ús de l'energia nuclear com a font d'energia. Ara més què mai els ciutadans i ciutadanes de la demarcació de Tarragona, hem d’exigir-ho i seguir treballant per què la nostra terra es deslliuri de la hipoteca nuclear.

ICV es mobilitzarà a Tarragona per demanar el tancament de les nuclears

Publicat al Diari Digital delCamp 18 de març, deprés de la roda de premsa.

Després de la situació que s'està vivint a la central nuclear de Fukushima, al Japó, s'ha reobert el debat sobre el tancament de les nuclears. La diputada tarragonina d'ICV, Hortènsia Grau, i l'alcaldable d'aquesta formació a l'Ajuntament de Tarragona, Arga Sentís, han anunciat mobilitzacions a diferents municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre per reivindicar el desmantellament d'aquestes infraestructures.

Hortènsia Grau ha explicat que "hi ha qui ens acusa d'oportunistes, donada la situació del Japó, però abans deien que érem alarmistes". En aquest sentit, Grau ha recordat que la demarcació de Tarragona és el lloc més nuclearitzat de l'Estat i ha reiterat que "el risc zero no existeix". "Encara que aquí no tinguem risc de tsunamis, no podem passar per alt altres perills possibles, com ara terratrèmols, sabotatges, o una simple cadena d'errors humans, que és el que va provocar l'incendi a Vandellòs I el 1989 o la fuita de partícules d'Ascó l'any passat", ha afegit.

La diputada d'ICV ha remarcat que "cal abordar el tancament de les nuclears i ens hem de preparar perquè no es pot fer d'avui per demà". Per aquesta raó, ha apuntat que el secretari general de la formació ecosocialista, Joan Herrera, va presentar l'any 2009 al Govern de l'Estat un pla per al tancament de les centrals nuclears el 2020. Hortènsia Grau ha assegurat que actualment ja s'està produint més electricitat a través de les energies renovables i dels sistemes mixtos, que no pas a través de les nuclears.

En aquest context, la diputada ecosocialista ha titllat "d'insensibles" a la CEPTA per apostar per l'allargament de la vida de les nuclears al·legant que és l'energia més econòmica de produir. Segons ha detallat Arga Sentís, "quan diuen que és l'energia més barata, no compatibilitzen el cost de la gestió dels residus, així com tampoc es tenen en compte els danys i les pèrdues que ocasionaria un accident nuclear".

Per totes aquestes raons, els ecosocialistes estan elaborant un calendari de mobilitzacions a la demarcació, juntament amb les entitats ecologistes, per aconseguir el tancament de les centrals. "Ho veiem possible i hem de fer que sigui possible. Es va aconseguir tancar Vandellòs i es va evitar el transvasament de l'Ebre, gràcies a la pressió dels ciutadans", ha manifestat Hortènsia Grau, la qual també ha destacat que fa falta el recolzament de les forces polítiques per aconseguir-ho.

Entrevista En una frase del programa Hemicicle de Catalunya Informació

http://www.catradio.cat/audio/517886/En-una-frase-Hortensia-Grau-diputada-dICV-EUiA

Vilardida : no tot són silencis !

Article publicat El Punt 12 març 2011, p.9

Escrivia, el passat dimecres, en aquest mateix diari en Josep Santesmases i Ollé, un dels actius culturals del nostre territori amb un fort coneixement i arrelament al territori què la variant de la carretera C-51 El Vendrell-Valls, al seu pas per Vilardida, encara era una incògnita i mostrava la seva preocupació (raonable) per l’impacte què aquesta infraestructura podia generar en aquesta bonica vall.
Doncs si amic Josep, jo també estic preocupada, coneixedora com soc de les propostes de la DG de Carreteres, és per això que ja fa mesos estem treballant amb alguns veïns i veïnes per tal de fer veure mitjançant informes, escrits, sol.licitud formal com a diputada del darrer projecte de variant , als responsables de la Generalitat quina és la variant què provoca menys impacte ambiental i paisatgístic. Al mateix temps què redueix costos constructius i no malmet un dels entorns idíl•lics i de riquesa agrícola, què encara no han estat devorats per les ànsies de ciment què semblen compartir uns i altres responsables polítics del Departament de Política Territorial, ara Territori i Sostenibilitat.
Represento una força minoritària en el Parlament , què treballa al costat de la gent, sovint sense fer soroll i amb poc aparell mediàtic , per això entenc què parli del silenci dels polítics del territori, però sàpiga què almenys n’hi ha una de política del territori, què amb aquesta qüestió ni ha estat ni estarà en silenci, perquè com vostè estimo la preservació i ordenació del paisatge, la terra què ens dona de menjar i els homes i les dones què la treballen i la preserven.

De la literatura a la realitat : estisorada als serveis públics

La història de la literatura contemporània (La tregua de Benedetti, Todos los nombres de Saramago, etc…) és plena d’històries de funcionaris que viuen una existència gris, ofegats per muntanyes de papers i expedients i ancorats en una administració deshumanitzada. Es tracta, sens dubte, d’una metàfora sobre la percepció impersonal, asèptica i freda de determinats serveis públics que les noves tecnologies haurien d’esborrar si s’apliquessin amb immediatesa i empatia.
Sóc de l’opinió –i és una impressió personal- que els governs democràtics han avançat molt en el desterrament d’aquella clàssica imatge del “Vuelva usted mañana” de Larra que tanta fortuna ha fet. Però el cert és que el tòpic existeix i està instal•lat en la percepció de moltes persones, tal i com ho demostra la genial imaginació dels autors esmentats.
De ben segur, però, les recents mesures impulsades pel govern de Mas no contribuiran a derrocar aquests mites: les famoses retallades de CiU consagren la idea que alguns administradors ens conceben única i exclusivament com a xifres enlloc de persones. Simples números (d’escolars, de pacients de llistes d’espera,…) que han de quadrar en un balanç. Sense anàlisi del que és essencial o prioritari en una societat que es reclama moderna i benestant.
Un cas preocupant, per exemple, és el que està passant al jutjat número 1 en matèria penal de Reus a causa de la manca de recursos humans per donar serveis als usuaris. Davant la impossibilitat d’atendre a les persones, els treballadors han anunciat la suspensió dels judicis menys urgents i la sol•licitud a advocats i procuradors per a que no presentin escrits de tràmit i no urgents atès l'important nombre de baixes que pateix el jutjat que no han estat cobertes pel Departament de Justícia.
De la seva banda, el grup parlamentari d'ICV-EUiA ha presentat una bateria de preguntes a la Comissió de Justícia del Parlament en les quals pregunta al Govern les mesures previstes per garantir el dret a la justícia de les persones del partit judicial de Reus.
Sembla que almenys en aquest cas, la muntanya de papers que ofega als funcionaris no forma part de la literatura sino d’una realitat ben preocupant a la qual cal donar sortides urgents.

Carta oberta a la Carme Mansilla, nova directora dels Serveis Territorials del Departament d'Interior al Camp de Tarragona.

Article publicat el 4 de març de 2011 al Diari de Tarragona p.23

En saber ahir la notícia de què finalment l’HC d’Interior Felip Puig, havia decidit nomenar directors de SSTT i què al Camp de Tarragona la persona escollida per al càrrec era la Carme Mansilla, vaig tenir una explosiva barreja de sentiments, entre els què va prevaldre la satisfacció amerada de tristesa.
I perquè ? Us podeu preguntar.
Satisfacció : per la persona escollida amb la què vaig tenir el plaer de treballar des del meu càrrec anterior , què ara ella ocuparà i en el què li desitjo sort. Un càrrec que comporta capacitat de treball, què la Carme ens ha palesat què la té, però també perseverança, força, capacitat d’escoltar i generositat , perquè són encara molts els reptes del territori en matèria de seguretat, entenent la seguretat d’una manera integral i què va més enllà de la persecució del fet delinqüencial.
Reptes com la protecció civil, què l’anterior govern vàrem posar a l’agenda política i què serà necessari seguir impulsant amb els ajuntaments , ajudant-los, col.laborant amb ells perquè facin els respectius plans, però també amb la mateixa Generalitat específicament amb la Conselleria de Territori i Sostenibilitat què haurà d’incorporar els criteris de gestió del risc en la planificació urbanística, qüestió no sempre fàcil , com hem comprovat en el POUM de Tarragona o amb la subdelegació de govern, per afrontar el PENTA i la gestió del risc nuclear.
Reptes com el de la violència masclista, què l’anterior govern va afrontar amb un programa específic i què hores d’ara no sabem com pensa abordar l’actual titular del Departament, encara què com la Carme sap -perquè ella va impulsar el protocol al Consell Comarcal de l’Alt Camp- li caldrà entomar-lo en el territori en complicitat amb els altres agents què intervenen : salut, justícia, benestar social, Institut Català de les Dones, etc.
Tristesa, per l’actitud, les formes i les declaracions del Conseller Puig, envers el Departament d’Interior, perquè jo estic segura, malgrat què hagi dit en una entrevista al País (28-02) què els/les d’Iniciativa no teníem ni les conviccions ni la visió de país per gestionar el Departament d’Interior , què quan el Conseller Saura va crear els Serveis Territorials d’Interior a cada vegueria i al Camp de Tarragona a més vàrem obrir l’ Oficina d’Atenció Ciutadana, va suposar una millora per a la ciutadania, per als ajuntaments i pels mateixos operatius què treballen en els diferents cossos. Per què Barcelona , encara què no ho sembli , en algunes qüestions pot estar molt lluny i la proximitat i la descentralització , són factors què afavoreixen la gestió de la “cosa pública”.
Jo estic convençuda Carme, què tu també ho veus així i treballaràs perquè així segueixi essent, i per fer-li veure al teu Conseller, què el 112 no és Holliwood perquè Tarragona necessita un Centre de Coordinació d’Emergències, què cal seguir lluitant amb programes específics contra la violència masclista, què no podem augmentar les patrulles si retallem les promocions de Mossos, què cal seguir apostant per les noves tecnologies de comunicació amb una plataforma compartida com la xarxa Rescat i tantes i tantes altres coses què els alcaldes i alcaldesses, els mossos i mosses , els bombers i bomberes , els tècnics i les tècniques de protecció civil o d’espectacles o la ciutadania et faran arribar.
Per acabar i atès què estem a prop del 8 de març , dia de la dona, felicitem-nos què segueixi essent una dona la responsable de la seguretat al Camp de Tarragona, un àmbit en el qual encara ens queda camí per arribar a l’equitat.

Suprimir a la pública per concertar a la privada o Robin Hood a l'inrevés

Diu la saviesa popular que "una imatge val més que mil paraules". I té raó. Mentre vivim unes setmanes negres pel que fa a les retallades en els serveis públics què conformen el nostre feble Estat del Benestar i el pressupost en àmbits essencials com la sanitat i l'educació no para de minvar hi ha qui està molt tranquil. Tranquil del tot. I és que si el pressupost en educació veurà una reducció del 20% i a l'escola pública li estan retallant dos de cada deu euros dels que gasta, a escoles que segreguen per sexe se'ls està ampliant el concert.
Aterrant les xifres en el territori: les retallades en línies de P3 a Tarragona en 4 CEIPs públics de Tarragona, el CEIP Tarragona, La Floresta, el Miracle i Riuclar es contraposen a la imatge que encapçala aquest post: la concertació de més places de P3al Col.legi Sant Pau.
I ara amb l'excusa de la crisi econòmica , la política de CIU de sempre, la què coneixem bé dels 21 anys què van governar. No només retallen oportunitats d'un futur millor per a tota la ciutadania gràcies a l'educació pública, a més perpetuen les diferències entre la xarxa pública i privada, perquè treure P3 a la pública implica que cada any a aquestes escoles hi hagi un nivell menys. Mentre la concertada els guanya, cada any. Aquest no era l'esperit del Pacte Nacional per l'Educació i si era una possibilitat que la LEC no blindava i a la qual ens vam oposar amb tota la força dels nostres 12 diputats i diputades.
Ara han començat però no s'aturaran i per això caldrà què federacions de pares i mares, sindicats, MRPs, associacions i sobretot des dels ajuntaments plantem cara per mantenir una educació pública de qualitat.

23-F: El record d'una ombra que arriba fins avui

He seguit amb un cert desencat els actes oficials del 30 aniversari del 23-F i ara que els hem pogut metabolitzar després de la fanfàrria penso que és moment de treure algunes reflexions sobre el que va passar i quines ombres han quedat en la nostra democràcia.
El 1981 jo vivia a Vinaros i aquesta proximitat física a un dels escenaris del "drama", València on Milans del Bosch va treure els tancs al carrer, m'aporta vivències de primera mà. Experiències com la por, el neguit i la incertesa viscuda en comprovar com els sectors de la dreta més radical del poble es van organitzar per perseguir rojos mentre altres com jo fèiem desaparèixer documentació del PC del Pais Valencià que teníem a casa. Ara pot sonar una mica peliculero però durant aquelles hores tenses vam preparar fins i tot la possibilitat de marxar amb un vaixell suec què estava carregant ciment a la cimentera de les Cases d'Alcanar. Evidentment, no va caldre perquè el cop es va desmuntar per la seva incosistència o perquè els objectius ja s'havien assolit? Mai ho sabrem del tot.
A sobre, al dia següent tenia un examen d'Història de la pedagogia al Col.legi Universitari de Castellò,què depenia de la Facultat de València on estudiava aleshores. Malgrat la nit de carreres, reunions, trucades de telèfon, em vaig presentar a l'examen, amb la sensació de què jo -com moltes altres persones compromeses en partits d'esquerres- aquella nit haviem estat part de la història política del nostre país.

Aquests records personals em van animar a escollir el darrer cap de setmana la peli 23-F de chema de la Peña per veure com la consciència col·lectiva que és el cine recollirà per la posteritat aquest episodi no tan llunyà de la nostra història. I la veritat és que -tot i que no s'acaba de mullar en el paper de la monarquia- resulta un excel·lent document de memòria històrica. Tafanejant un diari l'altre dia llegia que el director proposava passar-la pels IES per donar conèixer els fets i les conseqüències. Una lliçó més sobre perque la memòria democràtica és imprescindible per a la salut de la nostra jove i imperfecta democràcia. I alguns,els de sempre, mentretant, tanquen espais d'aquest tipus basant-se en "condicions tècniques". Bé per si teniu interès, us deixo el tràiler perquè us féu una idea del que ofereix la peli.

Intervenció en la compareixença HC Pelegri a la Comissió d'Agricultura, Ramaderia,Pesca, Alimentació i Medi Natural

Intervenció al Ple del Parlament del dia 23 de febrer, sobre primer sector com a estratègic