dilluns, 13 de desembre del 2010

REFLEXIONS DAVANT DE LA MAR


REFLEXIONS DAVANT DE LA MAR

M’agraden les illes i la gent que les habita, però ja fa uns anys en totes les illes busco i , naturalment, trobo semblances amb la meva illa, la que porto al cor amb Cuba i la seva gent.
Aquests dies a Gran Canaria ,passejant pels camins de ronda i especialment al passeig de la platja de las Canteras, una de les platges urbanes més bonica què he vist. Mirava els i les canàries asseguts davant de la mar o recolzats a la barana del passeig mirant a l’infinit, amb melangia potser o amb curiositat, perquè els illencs potser es senten presoners de l’espai o potser pensen que a terra ferma les coses són diferents.
Al malecon de la ciutat, com al de l’Habana, la vida gira i la gent, què a les illes es mou d’una altra forma, cadenciosament al ritme de les ones, amb un altre temps més humà, més lent, somriu i mira l’horitzó.
M’agrada pensar què de vella estaré en una assolellada illa i portaré en els ulls i a la pell els colors i les olors de la mar.

dimarts, 30 de novembre del 2010

Entrevista noves diputades de Tarragona

Entrevista publicada 30 novembre al Diari de Tarragona, pg. 15

¿Por qué los catalanes finalmente han castigado a todos los partidos del tripartito?

A todos no los han castigado por igual y la grave crisis económica que atravesamos sumado a las respuestas en materia económica del gobierno de Zapatero y a la falta de relato político del Govern d’esquerres han estado algunas de las claves de los resultados.
¿Cuál cree que es el legado de ICV tras siete años en el Govern?
El legado es la construcción de las políticas ecológicas y sostenibles : nueva cultura del agua, planificación y tratamiento de residuos, calidad del aire, etc
Una política de seguridad global que sitúa en el centro salvaguardar los derechos de los más débiles y pone en la agenda política la protección civil.
Política económica redistributiva para que aporten más las rentas más altas ( impuesto de sucesiones, tramo IRPF) y el reforzamiento de los servicios públicos del estado del bienestar: salud, educación, servicios sociales.

¿A nivel territorial, que destaca de los votos conseguidos por su formación?
En Tarragona hemos tenido menor perdida de porcentaje de voto que en el global de Catalunya, así hemos bajado 1’43 puntos respecto al 2006 y hemos igualado o mejorado resultados en 50 municipios.
¿Cree que estos resultados pueden extrapolarse a los próximos comicios municipales?
Son dos contextos diferentes, pero con todo creemos que puede marcar tendencias y por tanto nos coloca en una buena posición para recuperar los concejales en el ayuntamiento de Tarragona y mantenernos y en algunos casos crecer en otras poblaciones de la demarcación.
¿Cómo será ICV en la oposición?
Haremos una oposición dialogante y constructiva pero beligerante delante de posibles retrocesos de conquistas sociales, ambientales y del autogobierno, también ante la opacidad y poca transparencia. Buscaremos en las asociaciones, ONGs , sindicatos y sociedad civil las alianzas y complicidades para ir construyendo una alternativa.
¿Qué teme del nuevo Govern?
Me temo un retroceso en políticas sociales y medioambientales, más poder de determinados lobbies ocultos y presiones por parte del PP para retroceder en el desarrollo estatutario y en cuestiones nacionales. Me temo que los /las trabajadores/as , funcionarios/as y clases medias sufrirán más las consecuencias de las políticas para salir de la crisis.
¿A nivel personal qué supone el reto de convertirse en diputada?

Supone una gran responsabilidad para con nuestro electorado , pero también con toda la gente del territorio que se ha abstenido o ha votado en blanco porque se sienten desengañados o desesperanzados, el reto es repolitizar todas estas opciones personales de izquierdas para que se conviertan en una respuesta colectiva y en motor de transformación social.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Cloenda de la campanya electoral i dia de reflexió








Ahir vam tancar la campanya a Reus en un acte senzill però intens. En una actuació excel·lent dels rapsodes Dolors Quintana i Ramon Llop les paraules dels poetes Brecht i Miguel Hernández van ressonar durant llarga estona a la sala i ens van captivar per la seva bellesa però també per la seva clarividència. Després van venir les intervencions dels companys i companyes que van arrodonir una nit emotiva i una campanya de la nostra coalició positiva i pedagògica. Gràcies a tots i totes.
I com que avui és dia de reflexió em permeto reproduir un petit poema de Brecht que em sembla oportú per l'ocasió:

La primera ojeada por la ventana al despertarse
el viejo libro recién encontrado
rostros entusiasmados
nieve, el cambio de las estaciones
el periódico
el perro
la dialéctica
darse una ducha, nadar
música vieja
zapatos cómodos
comprender
música nueva
escribir, sembrar
viajar, cantar
ser amable.

divendres, 26 de novembre del 2010

Contra el silenci



Avui el Joan Herrera i jo hem estat amb la gent de Reus per en aquestes darreres hores donar un missatge molt clar: cal fer una crida contra l'abstenció. En paraules meves, he apel·lat als sindicalistes, a la gent que el 29S va fer vaga contra les retallades, a les persones de les nostres comarques que tenen una altra manera de produir i consumir, als servidors públics,..Persones totes elles que si diumenge vinent es queden a casa o voten en blanc possiblement aconseguiran el contrari del que busquen: permetre que el sr. Mas pugui aplicar les retallades i desplegui la seva agenda oculta. Per cert, la que Rosell ja va explicant les darreres hores.
I és que contra aquestes receptes el silenci no serveix per a res, cal prendre partit, plantar cara. I la millor manera de fer-ho és votar a ICV-EUiA el 28-N

dimecres, 24 de novembre del 2010

Avui 25 de novembre

Hi ha dates que no haurien d'existir. Com la d'avui: 25 de novembre, dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones. En el moment que escric aquestes línies ni la Viktorya, ni la Cristina, ni la Fatna, ni la Farida, ni la Mònica, ni l'Andrea, ni la Laila, ni la Nikauris, ni la sabrina, ni la Saida (la seva filla i el seu fill) ni la Maria Dolores són aqui perquè el seu company, teòricament una persona que les hauria d'estimar i ajudar, ha decidit que tenia poder per decidir per elles (en algun cas també sobre els seus fills) i els ha pres la vida.
Per això existeix aquest data perquè no oblidem a cap d'aquestes dones i perquè siguem conscients que la violència masclista és cosa de totes i tots i que rebutgem en tots els àmbits els esquemes patriarcals rígids i dualistes que no ens fan més lliures. Perquè tinguem memòria i treballem per destruir les bases sobre les quals es construeix una societat desigual.
Ben recentment, hem tingut exemples de discursos que busquen precisament això fomentar la desigualtat i acabar amb els avenços que hem iniciat. El que cal és una societat 50/50 i pensar que entre tots i totes podem transformar una societat basada en l'androcentrisme. I una manera de fer-ho és a través dels missatges de dones valentes que trenquen estereotips en els seus àmbits respectius com la cantant Bebe, per exemple, que trenca un silenci en el món de la música.

Política social: receptes oposades


Oposades. Aquest adjectiu defineix de manera precisa la diferència que representa "la dieta" del sr. Mas respecte l'administració i el mal que pot representar en l'estat del benestar i el model d'ICV-EUiA que busca enfortir les polítiques adreçades a les persones. En matèria de dependència, infantesa, atenció a les dones, etc...Si mireu aquest enllaç (Videodebat de El Periódico) trobareu un interessant contrast entre el que proposen alguns candidats i el que defensa la nostra coalició. Com deia l'anunci: busqueu i compareu...

dilluns, 22 de novembre del 2010

Mobilitat quotidiana, el tren és la prioritat

Article publicat al Delcamp.cat el 22/11/2010
Fa uns dies al Congrés dels Diputats es perpetrava un acord insòlit. Amb diners públics, el PSOE, PP i CiU acordaven donar suport al rescat de les concessionàries d’autopistes de peatges durant cinc anys més. Més enllà de la frivolitat que representa -en un moment de retallades salarials als treballadors i congelació de les jubilacions- destinar recursos públics a finançar lobbies econòmics aquest pacte és l’enèssim exemple de l’aplicació de la vella política en matèria d’infraestructures. Aquella política que posa el ciment per davant d’un servei eficaç, sostenible i útil en el dia a dia de les persones.

En aquest sentit, ICV-EUiA té molt clares les prioritats. Passen, en primer lloc, per un millor aprofitament de les infraestructures existents i l’aposta clara i decidida pel transport públic i el trànsit de mercaderies per ferrocarril com un element de competitivitat, de creació d’ocupació i de millora de qualitat de vida. El que resulta curiós és que mentre aboquem més i més recursos construint noves carreteres i desdoblant les existents el tren a Catalunya té menys quilòmetres que el 1930 i, exceptuant el TGV, les inversions en la xarxa ferroviària han estat minses durant massa temps. Per transformar aquesta situació i posar el transport públic ,i especialment el tren, en el centre de les polítiques de mobilitat que proposa ICV-EUiA?

Dir d’entrada que l’acord del traspàs del servei de Regionals assolit aquesta setmana entre Generalitat i Estat posa les coses una mica més fàcils a partir d’ara i segueix el full de ruta marcat per l’article 169 de l’Estatut. Un traspàs assolit amb la tranquil·litat que l’Estat assumeix la totalitat del dèficit actual del servei (14,8 milions d’euros) fet que ens ha de fer posar fil a l’agulla en la millora immediata d’aquest servei. A la nostra demarcació això representa, per exemple, que es renovin els combois tal i com s’ha fet ja a Girona tot i tenir menys passatgers que les nostres comarques.

Avançar en el camí de la millora del servei és també prioritzar la connexió interna del Camp de Tarragona començant per obres que permetrien la ràpida posada en marxa d’un servei de rodalies (estacions de Creixell, La Mora, La Plana, Bellisens,…) i articulant el Tramcamp com a eina que reforça aquesta interconnexió entre els que -posem per cas- viuen a Salou, treballen a Tarragona i tenen com a referent cultural la ciutat de Reus. En les Terres de l’Ebre també és possible la tramviarització del tram de l’Aldea a Tortosa.
A aquestes breus pinzellades sobre inversions relativament modestes que servirien per millorar molt la mobilitat quotidiana de les persones cal afegir el canvi que representaria modificar l’actual transport de llarg recorregut de mercaderies per carretera a la xarxa ferroviària. I aquí les potencialitats existeixen si connectem els ports de Tarragona i dels Alfacs a la via Algesires-València-Tarragona-Barcelona-França.

En definitiva, per ICV-EUiA el tren és la prioritat en una Catalunya –i unes comarques del sud- on el servei ferroviari no està a nivell europeu. Perquè aquesta manera de fer garanteix el dret a la mobilitat de tothom (siguin conductors o no) , es redueix la contaminació i s’avança en la lluita contra el canvi climàtic.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Intervenció a l’acte central de campanya 20112010


Avui el Punt a l’entrevista que publicava sobre mi i en la que demanava a diferents persones del territori que diguessin punts forts i punts febles, el Salomó Torres de la unió de Pagesos deia com punt fort “ que represento bé l’eix del programa ecosocialista”

CLAR QUE SI !! com tots i totes de vosaltres i aquesta és una de les nostres fortaleses.
A les eleccions ICV-EUIA anem a pel, vull dir que som nosaltres, el valor de les nostres idees, sense lobbies ocults al darrera, sense grups editorials, sense orquestres ni filharmòniques, solets i soletes amb el millor equipatge, amb els nostres valors, els de la formació que es personifiquen en cadascú de nosaltres:

LA CONVICCIÓ
LA COHERÈNCIA
EL COMPROMÍS
L’HONESTEDAT I LA GENEROSITAT

LA CONVICCIÓ, per això diem que aquests 7 anys de govern d’entesa han valgut la pena, hem estat decisius per canviar valors culturals hegemònics.
Nosaltres si que hem sigut valents, valents al departament d’Interior, canviant el concepte de seguretat, patrimoni històric de la dreta, i posant-la al servei de les persones, per preservar els seus drets i les seves llibertats, les de les dones a viure sense violència per exemple.
Enfrontant-nos als qui posen en risc la salut de les persones com a Tarragona amb les empreses químiques que no compleixen la normativa
O al departament de medi ambient, fent realitat el que fa 7 anys només era un slogan “Lo riu és vida, no al transvasament” .

LA COHERÈNCIA, per què diem el què farem ( no enganyem) , fem el què hem dit què faríem ( fins on ens han deixat els socis) i expliquem el què no hm pogut fer i perquè.
A Tarragona coherència es dir el mateix que a Reus, fugint dels debats estèrils de campanar i posant en el centre del discurs els problemes reals de l’àrea metropolitana : la mobilitat, la competitivitat.
Coherència es mantenir la mateixa postura envers la protecció dels animals siguin bous o braus i no entrar en falsos discursos identitaris per esgarrapar 4 vots.
Coherència és posar les polítiques de gènere en el moll de l’os del programa i a les dones en llocs decisius perquè puguin feminitzar la política.

EL COMPROMIS, per que estem compromesos amb els problemes reals del territori i de la seva gent, no amb els que les agendes dels grups de presio volen:
Compromís amb la lluita contra el cementiri nuclear i per la desnuclearització del nostre sud.
Compromís per que al Penedès no imposin un centre logístic, el CIM, sense consens ni participació que els hipotequi el futur en una sola direcció.
Compromís amb la Plataforma de Defensa del Ferrocarril i amb les persones de la Conca, de la Ribera, que ara no son lliures CIU parla de llibertat per moure’s cada dia si no tenen cotxe.
Compromís amb la gent del Priorat, del Montsià,que volen preservar els seus territoris, el Delta, els Ports, el Montsant posant en valor el paisatge i el que produeixen.

I per acabar HONESTEDAT I GENEROSITAT, com la d’en Daniel Pi, que tanca la nostra llista i que esta picant pedra i currant a tope per què jo sigui diputada o el Salva Matas, amb la seva feina invisible, o la Teresa Fortuny, sindicalista imprescindible.

Per tot això i a més perquè si mirem els altres programes són antics, rancis són de la vella economia, més del mateix de sempre,
NO TINGUEU POR, no tingueu vergonya, amb la cara ben alta demanem el vot per ICV-EUIA, als amics, a la famili, al bar on fem el tallat o anem a fer una copa.
Sense complexos, amb trempera i amb la força d’aquests valors guanyarem la batalla.
Gràcies

Manteniment de la Pau en el nou ordre global


El divendres 19 de novembre em varen invitar els professors de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV a obrir la jornada del XIII Seminari de Dret Internacional Humanitari, què organitzaven conjuntament amb Creu Roja Tarragona i amb el suport econòmic de l’Institut Català Internacional per la Pau.
Aquell dia el Dr. Pigrau presentava una ponència sobre els avenços i desenvolupaments de la Justícia Penal Internacional.
Vaig centrar la meva intervenció en posar en valor la feina feta des de l’Oficina de Pau i Drets Humans, depenent del Departament d’Interior, relacions i participació què ha fet possible la creació de l’ICIP i què a Catalunya les polítiques de pau i drets humans tinguin el recolzament i reconeixement de l’administració.
També vaig parlar dels reptes de la justícia inernacional davant la violació sistemàtica dels drets humans en aquest context d’impunitat greu, com hem pogut comprovar aquests darrers dies al Sahara ocupat.
Davant d’un públic jove d’estudiants de dret, nois i noies atents els vaig dir què aquest fenomen ens interpel·la a totes les persones i què per tant és responsabilitat també de tots i totes, perquè com deia j. Musté NO HI HA CAMÍ PER A LA PAU, LA PAU ÉS EL CAMÍ, i tot desitjant-los bona feina els vaig demanar què el coneixement què generin travessi les portes de la Universitat per ajudar-nos a fer millor la nostra feina.
Crec que em van entendre, perfectament, sobretot el professorat allà present.

dissabte, 20 de novembre del 2010

Acte central ICV: petits retalls, un gran projecte





Homes i dones, gent gran i jove, persones nascudes a Catalunya o acollides per aquesta terra,...les persones que conformem el projecte polític d'ICV-EUiA som diverses i entenem aquesta diversitat com una riquesa. Avui aquesta diversitat que és rica s'ha mostrat a l'acte central de Barcelona celebrat als cinemes Urgell. Des de la ironia lúcida del Francesc Pané, candidat de Lleida, que s'ha confessat amb nosaltres i ens ha aclamat com "la seva sobirania" i ens ha desenmascarat amb un punt d'humor les mentides de la dreta; a la crida a la mobilització de Jordi Miralles que ha definit l'anar a votar el 28-N com una "causa justa" igual que dir no a la reforma laboral, defensar l'escola pública, aturar el PHN...Passant pel Joan Saura que ens ha recordat que no podem perdre el llegat de les persones anònimes que han lluitat perquè tinguem drets i de tants altres que defensaven el nostre projecte (Simon Rosado, Miguel Núñez, Tomasa Cuevas, Gregorio López Raimundo, ...) a Joan Herrera que ens ha recordat l'orgull de ser de l'esquerra que no es resigna, que es rebel·la davant les injustícies.
Parafrasejant la cançó que ha cantat Dani el Flaco de Llach "el 28-N el que cal no és sort sino justícia".



divendres, 19 de novembre del 2010

entrevista hortensia grau a TDCAMP1.avi

dijous, 18 de novembre del 2010

Verd esperança. Solucions d'esquerres

Les línies vermelles del PP o de la xenofòbia


Ahir a Reus (Cal Massó a les 19 hores) vam tenir l'acte en el qual presentem les propostes relacionades amb la immigració i la plena ciutadania. Un àmbit en el qual constantment- malgrat intentem evitar-ho- hem de referir-nos a les propostes xenòfobes d'un PP que fa temps ha perdut el nord. Semblava que després de la campanya intensiva que està duent a terme a Badalona (amb fulletons racistes inclosos) poca cosa més es podia afegir aquest terreny però tal i com ha demostrat la candidata popular encara tenen "neurones" i barra per aprofundir en una dinàmica perversa. I si no mireu el videojoc de l'Alícia Croft que "mata" independentistes i immigrants alegrement. No és aquest material una banalització de la violència? Són aquests pretesament els valors que el PP diu representar?


Fa unes setmanes em referia a un article interessant del Joan Subirats publicat per El País en el qual reclamava a les formacions ser "menys tebis" davant la gravetat dels plantejaments del PP pròxims a l'extrema dreta. Avui per avui penso que les línies vermelles del que democràticament és assumible ja fa temps que han estat traspassades. Totes les formacions hem de fer pinya de debò perquè discursos no siguin gratuïts. Ens hi juguem molt: ser un sol poble. I ICV-EUiA ho té clar i ha marcat alguns paràmetres essencials en la Declaració per la Plena Ciutadania i contra la xenofòbia.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Sanitat: dret universal o negoci privat?

Article publicat al Diari de Tarragona 17/11/2010

La resposta a la pregunta que encapçala aquest article és òbvia: des d’ICV-EUiA defensem una sanitat que sigui un dret universal. En cap cas, un negoci privat. És a dir, una manera de fer diners d’uns pocs que es lucren amb els nostres problemes de salut. Tirar endavant un sistema sanitari basat en l’interès privat representarà que les mútues gestionin la salut de les classes altes mentre que el sistema públic s'assimila a un “servei de beneficiència” adreçat només a persones amb escassos recursos. En definitiva, les propostes de la dreta van en la línia de carregar-se un model públic i universal que és un dels més importants avanços de la nostra societat.
La ciutadania –que ja paga els seus impostos- no és en absolut culpable dels dèficits del sistema sanitari i la solució d’aquests problemes –que n’hi han- no passen per tornar a fer pagar els que ja paguen o per privatitzar serveis beneficiant a companyies privades i precaritzant l’atenció de les persones usuàries. En aquest sentit em ve al cap la pel·lícula La Cuadrilla del director britànic Ken Loach que mostra com la flexibilitat i precarització laboral porten evidentment a la indefensió del treballador però també a l’empitjorament del servei.
Al contrari del que insisteix la nova onada neoliberal, el nostre sistema sanitari ha de continuar sent universal, públic, equitatiu, sostenible, eficient i humanament proper. Com aprofundir en aquests trets positius i transformar allò que actualment necessita millorar?
En primer lloc, rebutjant la idea de la dreta que el que cal és aprimar el servei: és possible que amb menys professionals puguem donar una millor atenció? Ben al contrari, convé incrementar el pressupost destinat a despesa sanitària i social per equiparar-la en termes de Producte Interior Brut (PIB) a la UE-15. De fet, el que cal és aprofundir en la línia d’increment de pressupost que ha representat passar dels 5.500 milions d’euros de pressupost en sanitat que es va trobar el Govern el 2003 als gairebé 10.000 milions d’euros del darrer any. Per suposat que els recursos destinats han de partir d’un pla per l’equitat adreçat als territoris, als grups socials, per pal·liar les desigualtats i l’accés efectiu als serveis i en la seva qualitat. En cas que es necessiti complementar el sistema públic s’ha de fer amb el corresponent contracte social explícit: no pas com ara, que són relacions d’orientació mercantil.
Quant a les llistes d’espera, tot i que la situació ha millorat respecte el 2003, no ho ha fet prou. ICV-EUiA vol no només fer-ne minvar l’afectació, sinó establir un sistema d’informació permanent i actualitzada a través de les noves tecnologies.
Hi ha altres temes pendents com ara la millora dels serveis Sanitaris d’atenció psicosocial amb integració dels serveis d’atenció a la salut mental i amb vinculació a l’atenció de la dependència. O l’atenció específica a malalties complexes, greus o cròniques (Alzheimer, fibromialgia, etc…) hem de donar més respostes i invertir en recerca, assistència multidisciplinària i dotació econòmica.
La salut i l’atenció sanitària són pilars fonamentals del benestar de les persones.
Tenim el convenciment que hem iniciat un camí encara massa lent de millora que cal aprofundir i ampliar. Les propostes que propugnen abandonar l’actual sistema universal i públic són una amenaça per als treballadors i treballadores.

Castells, patrimoni de la humanitat

Només unes línies breus per mostrar la meva alegria per la declaració dels castells com a patrimoni cultural immaterial de la Humanitat realitzada ahir per la UNESCO. El comitè per a la salvaguarda del patrimoni de la Unesco, reunit a Nairobi, ha atorgat aquest reconeixement a una manifestació que aporta «un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat» . Valors aquests que en temps d'incertesa com els actuals hem de reivindicar. Amunt!

dimarts, 16 de novembre del 2010

Buscant la persona que hi ha darrera unes sigles

Cada cop més la informació política de les campanyes es redueix i es tendeix a confondre el missatge amb el missatger, el candidat o candidata que ha d'explicar la seva biografia, ensenyar casa seva per mostrar que és una persona "normal"...Extrovertida com sóc per mi no és cap problema però sempre et queda un petit temor al respecte d'aquest escrutini general que en certa manera banalitza. Malgrat tot estic contenta dels resultats i us penjo un enllaç d'una entrevista del Diari de Tarragona de la qual estic força contenta. Aqui teniu els enllaços:

http://www.iniciativa.cat/reus/publications/806

http://www.iniciativa.cat/reus/publications/807

dilluns, 15 de novembre del 2010

El debat de TV3

Tota campanya electoral té certs rituals i ahir els candidats vam complir amb un d'ells: el debat de caps de llista de TV3. D'entrada destacar dos incovenients que vaig veure sobre el plantejament del debat: en primer lloc resulta estrany que un servei públic com TV3 plantegi un debat de contrast de programes a una hora d'emissió tan poc propícia com dos quarts de dotze de la nit i en segon lloc lamentar que dins del bloc de temes no es plantegés les qüestions relacionades amb l'atur i les propostes per fomentar l'ocupació. Pel que fa al desenvolupament del debat estic satisfeta d'haver pogut fer èmfasi en qüestions per nosaltres essencials:


1) Quan es parla de cementiri nuclear la resta de partits fan trampa. No es pot abordar el problema dels residus sense tenir clar el calendari de tancament de les nuclears i la vida útil que tindran. La nostra coalició és la única que planteja amb rigor aquest tema.


2) El debat d'infraestructures basat en carreteres i aeroport cansa i no aporta gens a les persones que ens escolten. ICV-EUiA va ser la única que va defugir un debat teòric que res aporta a la mobilitat de la majoria de la gent i que no canvia un model basat en més ciment. Vam ser clars en explicar que el que cal és definir un nou model de mobilitat basat en el tren i el Tramcamp i abandonar la idea que cal posar més quilòmetres de carretera com a única opció.


3) En el bloc sobre les vegueries alguns van tornar a caure en el parany de debatre sobre el nom de la cosa (vaja defensa aferrissada que va fer el candidat del PSC sobre els 2000 anys d'història de Tarragona!) més que sobre perquè ens ha de servir aquesta nova divisió. Nosaltres ho tenim clar: per donar el millor servei a la ciutadania sense representar una nova despesa econòmica.


4) Malgrat la demagògia inqualificable del sr. Luna sobre el tema de seguretat, va quedar clar que la feina feta pel departament d'interior pel que fa al desplegament dels Mossos ha estat bona i integral (no només abordant el fet delinqüencial sino tot l'espectre del risc i la seguretat que és més ampli) i així ho va reconèixer el mateix candidat de CiU, alcalde per altra part de Vilaseca.
Si el voleu visionar, aquí us deixo l'adreça: http://www.tv3.cat/videos/3214730/Debats-Parlament-2010---Tarragona

Organitzat pel Col·legi de Periodistes avui tenim un segon debat important espero que poguem abordar temes com l'econòmic que ahir es van quedar al tinter i contrastar els models. això realment interessa a la gent.

L'associació de dones periodistes premia una campanya d'Interior


Cada vegada que hi ha un crim masclista la nostra societat es commou profundament i és lícit que ens preguntem si estem actuant bé i com podem aprofundir les polítiques adreçades a modificar aquesta realitat. Per aquest motiu, fa unes setmanes explicava en un apunt algunes de les actuacions dutes en el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista perquè siguem conscients dels recursos que tenim per lluitar contra aquesta xacra.

Però a vegades necessitem que siguin els altres també els que reconeguin la tasca feta i en facin difusió. En aquest sentit, la setmana passada vam tenir la satisfacció que l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) lliurés el Premi de Bones Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista en una campanya de comunicació institucional al departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya pel Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. L'encarregada de recollir el premi va ser l’Alba Garcia, directora del Programa. Tot plegat un passet més per demostrar que anem fent camí en una matèria com aquesta.

dissabte, 13 de novembre del 2010

Societat 50/50: quan les dones guanyem, guanya la societat



Empoderada. Així és com m'he sentit aquest matí acompanyada de les candidates d'ICV-EUiA en la presentació de les nostres propostes en matèria d'igualtat a Barcelona. La nostra coalició una vegada més posa damunt la taula la necessitat d'aprofundir en aquestes polítiques i desenmascarar el discurs de la dreta que a través de la política dels xecs vol tornar a les dones al 1900 enlloc de construir una societat del segle XXI en la que homes i dones comparteixin responsabilitats, convisquin de manera feliç. Aspirem a la societat 50/50 -que és en definitiva la societat real- i hem de denunciar aquells que defensen "aprimar l'administració" destruint el nostre precari estat del benestar. El discurs de CiU ens fa clarament fer passos enrera i concideix amb les desafortunades paraules del Papa de fa uns dies. Volem i hem de fer molt d'èmfasi en que invertir en l'estat del benestar ens fa progressar com a societat de manera col·lectiva (crea riquesa i treball, avança en la igualtat de dones i homes,...) i nosaltres ho hem incardinat en la nostra proposta de Nova Economia, nova ocupació també des d'una perspectiva de gènere. Ho ha dit molt bé avui la Mercè Claramunt en l'acte i em faig meves les seves paraules: "Si les dones guanyem, la societat clarament guanya"

divendres, 12 de novembre del 2010

Polítiques socials: no caure en la trampa


Aquest matí he participat en el debat de polítiques socials que organitzava El Periódico de Catalunya a nivell nacional. En representació d'ICV-EUiA confrontava la nostra aposta ferma i decidida de més polítiques socials davant dels representants de la resta de partits: Josep Lluis Cleries (CiU), Consol Prados (PSC), Carme Capdevila (ERC) i Rafa López (PP).
El debat sobre els 4 eixos (llei de dependència, maltractament a les dones, protecció a la infància i adolescència, serveis socials i crisi) ha estat interessant i és força important fer-ne difusió perquè representa un dels pilars del que ens juguem el 28-N tots plegats.
La dreta aposta clarament per retallar les polítiques socials i convertir conquestes consolidades en paper mullat. Ja ho ha dit aquests dies: CiU vol fer-nos creure que pot fer un joc de malabars aprimar l'administració (menys sanitaris, menys mestres, menys atenció a les persones, etc...) i alhora que decisió no tindrà conseqüències sobre els serveis a les persones. Quan el que necessitem és justament el contrari. Per aquest motiu, nosaltres insistim en que no es poden deslligar els reptes socials de la política fiscal i econòmica. No podem vendre duros a quatre pessetes. I per això diem clarament que no es podran fer polítiques socials sense recursos. I els recursos els tenim. Podem fer una reforma fiscal i financera, som els únics que ens resistim a la supressió de l'impost de successions.... Mentre que CiU afavoreix amb la seva política a les rendes del capital cal augmentar els impostos a les rendes més altes.

A manca de recursos suficients la llei de dependència, l'atenció a les dones maltractades, la infància o l'adolescendència no deixaran de ser un brindis al sol per qui governi que nosaltres no podem assumir. I nosaltres lluitarem perquè aquestes polítiques no es quedin en el tinter.

Ben acompanyada








Amics i amigues, ahir era una nit especial. I des d'aquest modest espai us vull agrair la vostra complicitat, el vostre compromís i el vostre esforç personal. Moltes gràcies a tots i totes!

dimecres, 10 de novembre del 2010

No hi ha dret: Sàhara lliure, ja!

En alguns mitjans avui podem llegir la vergonyosa autoexculpació de l'expresident nord-americà George W.Bush al respecte de la injusta invasió de l'Iraq. "Van ser ells, jo sóc innocent" és el missatge que predica. Malgrat la seva campanya de justificació, l'opinió pública internacional sap perfectament que és culpable i que el seu deure de governant era verificar les informacions que rebia. Ni el 2003 ens vam creure les seves mentides repetides mil vegades ni avui tampoc ens les creiem.
Una mica de manera similar passa amb la situació al Sàhara Occidental. Quan escric aquestes línies les autoritats marroquines han assaltat com a mínim un campament organitzat per protestar pacíficament per la defensa dels drets dels sahrauís. Un assalt que fins ara sembla haver provocat una desena de morts, a més de nombrosos ferits i desapareguts.
Tot i el clam d'aquest atac, el Marroc s'entesta en repetir la mentida que són ells les víctimes i no al revés i no deixa entrar en El Aauin ni a representants polítics ni a periodistes. De que tenen por, que és el que no volen mostrar? Per què no ens deixen escoltar la veu dels sahrauis?
Però la responsabilitat del que està passant al Sàhara Occidental no és només del Marroc. És inacceptable l'actuació tant de l'ONU com del govern espanyol de mirar cap a un altre costat mentre la població civil està patint una repressió tremenda. Per això exigim a aquest dos ens que d'una vegada per totes intervinguin i preguin les mesures necessàries per tal de que situacions com la que acabem de viure i tantes altres no es tornin a repetir.
No s'hauria d'haver arribat fins aquí. Si la postura de la comunitat internacional hagués estat més forta amb el Marroc aquest conflicte que dura més de 3 dècades s'hagués solucionat fa temps. Però en el tema del Sàhara sembla l'anomenada comunitat internacional aplica allò de "ser forts amb els dèbils" i intentar silenciar el drama sahraui, del que els estats democràtics som còmplices.
Avui que la causa sahrauí pateix una repressió brutal, des de les organitzacions, des de les nostres responsabilitats alguns -molts més dels que agradaria a una comunitat internacional i un govern espanyol pusil·lànime- portem el Sàhara al cor.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Del moll al Pòsit: memòria del meu poble







Per raons ben justificades (era a la mani contra el cementiri nuclear a Ascó) ahir no vaig poder assistir a una ruta comentada organitzada per l'Arxiu, el Museu i la biblioteca de Cambrils. Aquesta ruta formava part del cicle Societats de Cambrils durant la II República i és una iniciativa en la qual col·labora el Memorial Democràtic.
Per la seva estètica (perquè ens parlen d'un temps ja passat) però també pel seu interès (entre altres accions recreen com es subhastava el peix) tot i no haver assistit em sembla interessant deixar constància aquestes imatges que m'han fet arribar i que donen informació sobre el barri de la platja de Cambrils durant les dècades de 1920 i 1930.
Aquesta va ser una època en la qual -com a molts indrets de Catalunya- les condicions del treball dels homes i les dones va millorar molt. Per exemple, l'acció del ministre d'ascendència cambrilenca Marcel·lí Domingo va ser important perquè es realitzés el port, l'obra pública més important d'aquell temps a la vila i també la que va contribuir a canviar les maneres de feinejar a la mar minimitzant una mica la seva duresa.La República va ser també l'època en que es va concebre el creixement urbanístic del futur a través d'un eixample concebut el 1934 per l'arquitecte antoni Pujol Sevil. O el moment en que un aspecte tan quotidià i alhora tan feixuc com el de rentar la bugada va tenir millor condicions en construir-se unes basses en el barri de la platja per facilitar la feina de les dones.
Una gran part d'aquests canvis els van impulsar les societats de l'època, especialment el Pòsit de Pescadors i algunes formen part del llegat de la República.
La ruta d'ahir forma part d'una iniciativa que ja porta cinc edicions, un camí lent però que com la imatge de la teixedora de xarxes ens ensenya que poc a poc anem recuperant la memòria dels nostres pobles.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Mani a Asco, amb l'Herrera el Forcadell i altres companys i companyes





Mentre altres celebren a Barcelona l'arribada de la cara més reaccionària de l'església, la gent d'ICV som al territori manifestant-nos contra l'enèssima hipoteca en matèria nuclear que ens volen imposar: el magatzem nuclear.

dissabte, 6 de novembre del 2010

Nova economia, nova ocupació

Article publicat al Delcamp.cat

Estic convençuda que el pla “Nova economia, nova ocupació”, presentat recentment per ICV-EUiA, generarà, si s’adopta, un nombre important de llocs de treball i servirà per sortir de la crisi econòmica que vivim actualment. Segons aquesta proposta, és necessari que invertim en tres camps concrets: el manteniment i augment dels serveis de l’estat del benestar, la convergència europea en polítiques de gènere, i la sostenibilitat. Fixant objectius en aquests tres sectors es fa evident que caldria generar un gran nombre de llocs de treball per assolir la cobertura de les necessitats detectades en aquests àmbits. De fet, si es posés en marxa aquest pla, a la demarcació de Tarragona es podrien crear fins a 33.000 nous llocs de treball, mentre que en el conjunt de Catalunya la xifra arribaria als 300.000.

Tal com reconeixen molts economistes de prestigi, és impossible sortir de la crisi aplicant estrictament mesures de reducció del dèficit públic: sense estratègies de creació d’ocupació no es podran resoldre els problemes actuals.

Cal, dons, desenvolupar les oportunitats que ens ofereixen l’economia verda i les polítiques socials per crear nova ocupació de qualitat, millorar la participació de la dona al mercat de treball, i promoure la transició cap a un model socialment just i ecològicament sostenible. Per això, des d’ICV-EUiA apostem per ampliar l’Estat del benestar, sempre potenciant l’estalvi, l’eficiència energètica i les energies renovables tal com ja ho han fet altres països i regions amb un nivell de riquesa similar al nostre i que ja comencen a deixar enrere la crisi.

Per finançar aquest pla de cara a la propera legislatura només caldria incrementar els recursos de la Generalitat en uns 1.800 milions d’euros, la qual cosa representaria menys del 0,9% del PIB català actual. A més, ICV-EUiA proposa una sèrie de mesures fiscals progressistes que permetrien generar aquest 0,9% d’ingressos addicionals, com per exemple la introducció progressiva d’una taxa sobre les emissions difuses de gasos d’efecte hivernacle o sobre la producció nuclear i els seus residus, o també l’increment de la progressivitat fiscal i la lluita contra el frau. Amb aquesta finalitat, proposem que s’estableixi un impost específic sobre les plusvàlues que es generen a través de les requalificacions i l’especulació immobiliària, o la creació (en l’àmbit de l’Estat) d’un impost sobre les grans fortunes.

Cal que sortim de la crisi i ho farem junts, tots i totes, des de l’esquerra.

dijous, 4 de novembre del 2010

Tot estrenat el 112: simulacre a Clariant



Els Serveis Territorials de Protecció Civil a Tarragona, juntament amb l’empresa Clariant, han organitzat avui un simulacre d’activació del Plaseqta (Pla d’Emergències Exterior del Sector Químic de Catalunya, a Tarragona) a les instal·lacions que l'empresa té al polígon Sud de Tarragona,concretament al km 3,8 de l’autovia entre Tarragona- Salou, a Tarragona. Al Centre 112 de Reus s’ha configurat el Centre de Comandament Avançat (CCA) i s’hi ha reunit el Consell Assessor.
Necessitem posar en pràctica els procediments per anar millorant cada dia i sobretot per què la població també prengui consciència del seu paper, de la importància de l'autoprotecció i la col.laboració amb l'administració per poder fer la gestió del risc més eficaç.

dimecres, 3 de novembre del 2010

De la sol.litud de la Fàtima i la irresponsabilitat de l'alcaldessa


Fa poques hores que es coneix la sentència que condemna l’imam de Cunit i altres persones que van assetjar i maltractar psíquicament a la mediadora intercultural de l’Ajuntament de Cunit Fàtima Ghailan.
De manera clara i rotunda, la justícia ha considerat veritat la versió de la mediadora malgrat els greus problemes que la Fàtima ha tingut que sortejar per demostrar-ho. D'entrada un entorn hostil en el qual l'imam, part de la seva família i una petita part de la comunitat islàmica li feien boicot (per dir-ho suament) però també la mateixa alcaldessa del PSC i senadora Judith Alberich que va intentar minimitzar el conflicte entre la treballadora municipal i el líder religiós fins i tot no ratificant les declaracions de suport "perquè no se'n recordava"
Serveixi, doncs, de manera exemplaritzant el viacrucis de la Fàtima perquè mai més cap dona hagi de patir el boicot i la manca de suport per part dels seus superiors.
I per tots i totes, serveixi aquest exemple com a expressió de que qui anteposa les seves creences (ho acabem de veure en una pastoral de l'arquebisbe de Tarragona que demanana l'incompliment de lleis) al marc normatiu col·lectiu està no només profundament equivocat sino que contradiu l'esperit del nostre estat democràtic. El de tots i totes.

Dels crims de tinta: Negres Tempestes


Deia la reina indiscutible de la novel·la negra Agatha Christie que "la maldat no és quelcom sobrehumà, és una cosa menys que humana". Potser pel gust de capbussar-nos en una realitat imaginada de la qual podem escapar amb facilitat quan les coses es posen magres o pel gust de desenmascarar criminals, la novel·la negra és un dels gèneres literaris amb una major vitalitat entre els lectors. Personalment, sóc fan indiscutible de la sèrie de Carvallo de l'enyorat Vazquez Montalban que ha retratat entre altres paisatges urbans el de la Barcelona postolímpica.
Amb alguna excepció destacada com la de miss Marple, la literatura clàssica de la novel·la negra està plena de detectius a l'ús. Per suposat que masculins. Si parlem de les darreres fornades ens trobarem al comissari Brunetti (Donna Leon), el tinent Jaritos (Petros Markaris), Kurt Wallander (H.Mankell), el comissari Montalbano (Andrea Camilleri)...Fins i tot la irlando-americana Tana French estableix com a protagonista de la molt recomanable El silenci del bosc a Ryan, un nen traumatitzat per un fet violent del passat que es converteix en policia en fer-se gran. No parlarem dels clàssics: Maigret, Sherlock Holmes, Poirot,...
Una mica en contradicció a aquest model, la novel·la Negres tempestes de l'escriptora Teresa Solana és força original en el plantejament. Protagonitzada per una sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra, Norma Forester, que investiga l'assassinat d'un catedràtic d'història (Francesc Parellada) i que està envoltada d'una família peculiar (el seu marit l'Octavi és un metge forense, la seva filla és okupa, un cunyat exhomosexual, una mare hippy i una tieta aficionada a la informàtica que és monja de clausura). Elements tots ells que conformen un relat vibrant i divertit ambientat en la Barcelona actual però que evoca els anys de la Guerra civil i la postguerra i planteja que ha quedat de l'idealisme dels vells combatents de la República.
Al igual que La solitud de Patrícia de Carles Quílez i La mala dona de Marc Pastor, Negres Tempestes és la guanyadora dels Premis Crims de Tinta creats els 2008 pel Departament d'Interior amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la Llei de creació del cos dels Mossos d'Esquadra.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Del PSUC a ICV-EUiA, 30 anys al parlament

Article publicat dilluns 1 de novembre al Diari de Tarragona, pàgina 21

Avui que la crisi econòmica fa estralls en els sectors més febles de la societat i se senten amb més força els cants de sirena de les posicions autoritàries, xenòfobes o intransigents que ens asseguren (i ens volen convèncer!) que tenen una vareta màgica per resoldre els problemes.

Avui que -en ple debat sobre la ubicació del magatzem de residus nuclears (MTC)- hem tingut l’oportunitat de repassar allò que varen dir els diputats del PSUC durant el debat subsegüent a la investigació sobre la central nuclear d’Ascó (juny de 1981), i hem constatat la seva total vigència. Avui quan repassem les posicions del diferents partits -abans i ara- a l’entorn del nostre riu, veiem com durant la primera legislatura al Parlament de Catalunya (1980-84), les nostres sigles ja defensaven el que avui seguim defensant. És aquesta una coherència que ens omple de satisfacció i de fortalesa davant els creadors de miratges salvadors tan temptadors en temps de dificultats i incerteses.

En un país en que la memòria és tan fràgil que hi ha qui renega de la seva pròpia trajectòria i acció abans fins i tot de culminar-la, és oportú recordar que ICV-EUiA és on és, on ha estat sempre: al servei dels qui no tenen veu, de la raó enfront de la barbàrie, dels continguts socials enfront del mercat salvatge i inexorable.

I volem recordar-ho, i recordar-nos-ho. Per fer-ho gosem reunir en un dinar a La Sènia a totes aquelles persones que ens han representat des de 1980 fins avui a la Cambra catalana: al Matias Vives, a l’Agustí Forné, al Miquel López, al Victor Gimeno, a la Dolors Comas i al Daniel Pi. Totes i cadascuna d’aquestes persones són encara en el nostre projecte polític i estan compromeses amb la nostra força política. Aquestes veus i les dels altres homes i dones que els hi van donar suport ens encoratgen a continuar la feina feta a partir del 28-N.

Avui com ahir. I com demà. El nostre projecte polític treballa perquè la circumscripció de Tarragona segueixi tenint una veu potent des de l’esquerra que defensi el que sempre ha defensat: la cura del nostre entorn perquè només en tenim un i hem de fer un bon ús per nosaltres i les futures generacions, la igualtat d’homes i dones denunciant amb força el discurs d’altres que en temps de crisi deixen l’etiqueta de la igualtat només pels temps de bonança, l’ocupació de qualitat a través d’un pla d’ocupació que crea nous llocs de treball en sectors com la sostenibilitat, la cura de les persones, etc,... que contrasta clarament amb la proposta de reduir l’administració i retallar mestres, metges, mossos...

Un lema històric i molt estimat del PSUC deia que “venim de lluny i anem més lluny encara”, afirmació que els membres de la candidatura d’ICV-EUiA reivindiquem com a propi i pel qual ens comprometem a treballar.
De nou, i encara 30 anys després, per la defensa del territori i dels drets de les persones que hi vivim i oberts als qui ens vulgueu acompanyar.
">

dijous, 28 d’octubre del 2010

Fet nacional i ICV: una postura ambígua o una postura coherent?



"No estem ni amb els que diuen que només s'ha tocat el 5% de l'Estatut ni tampoc amb els que pensen que treient els gegants, fent castells i votant un dia aconseguirem la indepenència". Aquesta frase del Jaume Bosch pronunciada dimarts al Centre de Lectura de Reus posa de manifest que assolir els nostres drets com a nació no és ni una feina fàcil ni que ICV menysvalora la injusta sentència del TC sobre l'Estatut i les seves conseqüències. El que cal és que les formacions polítiques fem pedagogia i rebutgem receptes miraculoses per un horitzó que no té res de senzill si volem assolir amb cohesió i majoria social. El nostre full de ruta està clar i consta de 3 etapes que ens han de carregar de raó. Per aquells que pensin que la construcció nacional és quelcom més que fer volar coloms, el quadern editat per la Fundació Nous Horitzons (Iniciativa per Catalunya Verds i la qüestió nacional. Elements, materials i propostes) és una lectura imprescindible i enriquidora.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Una llista que suma, una llista garantia de polítiques d'esquerres


A les portes de la universitat Rovira i Virgili,institució del territori que prenem com a símbol del coneixement, l'educació, la llibertat de pensament, la laicitat, ahir vam presentar la llista electoral d'ICV-EUiA a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
No és la primera vegada que en formo part d'una candidatura al Parlament però sí que és un honor afegit per primer cop encapçalar-la. Estic segura de compartir el mateix pes de responsabilitat amb els companys que m'han precedit en aquest lloc: l'Agustí Forné, el Matias Vives,el miquel Lopez, el Víctor Gimeno, la Dolors Comas i el Daniel Pi.
També vull agrair la seva dedicació i compromís a les 28 persones que m'acompanyen en la defensa pública d'aquest projecte polític, especialment a la companya i amiga Carme Casas per la seva força i valentia. Aquestes dones i homes sumen diferents sensibilitats, representen de manera plural un territori com el nostre i mostren que ICV-EUiA defensa un projecte de país on totes les persones, sense discriminacions puguin desenvolupar els seus projectes de vida de forma autònoma. Tal com deia ahir davant la premsa ,en aquest acte protocolari de presentació ,crec fermament que la nostra candidatura és la idònia per continuar fent polítiques d'esquerres, més si tenim més força i aturar l'embestida d'aquesta dreta, què ja coneixem perquè l'hem patit durant 23 anys.
Gràcies companys i companyes!

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Contra la xenofòbia i el racisme




Fa uns dies Joan Herrera i Carles Sagués presentaven a Badalona una declaració per la plena ciutadania i contra la xenofòbia a la qual convidaven a sumar-se a tots els partits polítics amb l'objectiu d'expulsar de l'arena política el discurs racista i xenòfob que únicament busca arreplegar un grapat de vots. És la manera raonada i contundent de donar el tomb a unes escenes tristes que hem viscut aquests dies en les quals dirigents locals i nacionals d'un partit es reafermaven en la seva argumentació racista i treien pit. Recomano la lectura de l'article de Joan Subirats publicat a El País fa alguns dies Marcela, Amador y Fernández Díaz que alerta de la necessitat d'arraconar la tebiesa contra determinades actituds.

divendres, 22 d’octubre del 2010

Coses que només es poden fer des de les esquerres


No es pot renunciar al relat de la política diferent, d'esquerres que ha fet l'actual govern. Un govern que sembla que ara pesa a alguns que n'han format part. Per aquest motiu, ICV fa des de fa mesos un esforç de pedagogia i comunicació important per tal d'explicar una cosa ben simple: "Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot?" A través d'una publicació penso que prou entenedora però també potenciant el contacte amb les agrupacions i la ciutadania. En aquest sentit, dimecres vam ser a Tarragona explicant-ho i la setmana vinent ho farem a Tivissa.
Durant la seva intervenció, el Joan Saura destacava 4 eixos en l’obra de govern que ja per si sols marquen la diferència respecte els 23 anys anteriors i en citava alguns exemples: la política d’habitatge inexistent anteriorment, la Llei de la dependència, l’ampliació de la renda mínima d’inserció social, la Llei de barris, la política hidràulica basada en la nova cultura de l’aigua, i l’assoliment dels nivells d’autogovern més alts que mai hagi tingut Catalunya. Em sembla que aquestes són raons objectives per no renunciar a l'obra de govern i si aterrem al territori cal destacar la tasca de redreçament del territori amb l’aprovació del Pla territorial parcial, l’aposta per la mobilitat que suposa el projecte de Tramcamp, els 165 milions d’euros amb que està dotat el Pla Únic d’Obres i Serveis, les noves polítiques de gestió integral del risc i les polítiques de memòria històrica, de participació ciutadana i per la pau. Continuarem explicant-ho.

dijous, 21 d’octubre del 2010

Pa negre o el material del qual estan fetes les passions universals


Al llarg de la història, pocs aliments han estat tan bàsics per les persones com el pa i pocs han simbolitzat com ell la subsistència dels desposeits. Tenir-ne o no podia marcar la diferència entre la supervivència o la fam en societats rurals amb pocs excedents agraris; quan les dificultats eren grans però no ofegaven la família es consumia pa d'altres varietats de cereals com el pa negre, una mena de pa de pobre.
Pa negre és, doncs, el pa de la misèria moral. Basant-se en aquesta idea, fa uns anys l'escriptor Emili Teixidor va escriure la magnífica novel·la Pa negre, que conforma una trilogia inacabada de la qual també s'ha publicat Els convidats, una mirada complementària a la nostra història més propera.
Sense conèixer el texte literari, fa escassos dies vaig tenir l'oportunitat d'anar al cinema a veure l'excel·lent pel·lícula que ha fet l'Agustí Villaronga, premiada recentment al festival de Sant Sebastià.
Pels que encara no hagin anat al cine, us recomano la història de l'Andreu, un infant a la recerca dels culpables de l'empresonament del seu pare empresonat. Un argument que a priori ens parla de les condicions de vida a la Catalunya rural de la primera postguerra però que a la que hi pensem una mica ens transporta també a reflexions sobre temes totalment universals: la descoberta de la sexualitat, la llibertat, l'ambició...L'ambientació d'Agustí Villaronga és magnífica i, al igual que una altra peli que em va impresionar sobre aquest temps La lengua de las mariposas basada en la novel·la de Manuel Rivas, una reflexió sobre com la misèria humana es pot forjar en la nostra infantesa. Pels que encara no us heu animat a anar al cinema us penjo el tràiler perquè aneu fent boca:

  © Blogger templates Brooklyn by Ourblogtemplates.com 2008

Back to TOP